Logopedia - Signes d'alerta
Signes d'alerta en logopèdia
El desenvolupament del llenguatge és una fita clau en el creixement d'un nen i és important estar atents a possibles dificultats que puguin sorgir en aquest procés. En aquest article, explorarem una sèrie de senyals d'alerta que poden indicar la necessitat de cercar l'ajuda d'un logopeda.
Als 6 mesos
-
-
No somriu davant les cares o veus familiars
-
No respon o no s’orienta cap als sons o la veu humana
-
Als 12 mesos
-
-
No balbuceja ni emet sons variats
-
No produeix sons amb intenció comunicativa
-
Dirigeix poc la mirada cap a les persones
-
No té interès en jocs d’interacció
-
No mostra anticipació quan vas a agafar-lo a coll
-
Als 18 mesos
-
-
No assenyala per demanar alguna cosa
-
No reconeix 3 objectes familiars
-
No respon a accions bàsiques (per exemple: vine, dona’m…)
-
Absència de gestos socials (per exemple: dir “hola” amb la mà)
-
Segueix establint molt poc contacte ocular
-
No respon al seu nom
-
No assenyala per ensenyar-nos objectes
-
No mira cap a on li assenyala l’adult
-
No imita gestos ni moviments
-
Als 24 mesos
-
-
No comprèn ordres senzilles (per exemple: dona’m la nina)
-
No comprèn 10 paraules (sense l’ajuda de gestos ni suport visual)
-
S’expressa utilitzant 4-5 sons consonàntics (p-b-m-n)
-
No assenyala per compartir algun interès amb l’adult
-
Absència de paraules o lèxic expressiu reduït
-
Falta d’interès en la interacció i relació amb altres nens o adults
-
Als 30 mesos
-
-
Segueix sense comprendre instruccions senzilles
-
No emet combinacions de 2 paraules (mama vine, papa mira…)
-
Emet menys de 50 paraules
-
Resulta molt difícil comprendre’l
-
Presencia de ecolàlies (repeticions)
-
No pregunta mitjançant variacions tonals
-
Als 3 anys
-
-
Parla inintel·ligible en un 50% de les seves produccions
-
Escassa producció de frases de 3 elements
-
Absència d’adjectius i pronoms
-
Absència partícules interrogatives
-
Limitada habilitat per parlar de temps futurs o passat immediat
-
Errors en la comprensió de preguntes i en instruccions on hi ha dos objectes
-
Frustració en situacions comunicatives
-
Presenta estancament o regressió en el llenguatge
-
Als 4 anys
-
-
Intel·ligibilitat afectada
-
Utilitza únicament oracions de tres paraules o menys
-
No respon a preguntes socials
-
No té llenguatge narratiu
-
Lèxic limitat
-
Als 5 anys
-
-
Freqüentment produeix oracions gramaticalment incorrectes
-
Limitacions en comprensió i evocació
-
Escassa atenció en contes o històries llargues
-
Dificultats per recuperar paraules a la hora de narrar
-
És agressiu o respon amb comportaments agressius
-
Els signes d'alerta inclouen la manca de resposta als sons, l'absència de balboteig, el retard en el desenvolupament del llenguatge, la dificultat per pronunciar paraules, problemes de comprensió, dificultats a l'articulació, entre d'altres.
És important destacar que aquests signes no sempre indiquen un trastorn del llenguatge, però sí que són un senyal que s'ha de fer una avaluació per part d'un professional en logopèdia. Aquesta avaluació permetrà determinar si hi ha alguna dificultat i proporcionar el suport necessari.
La logopèdia té un paper fonamental en el diagnòstic i el tractament dels trastorns del llenguatge, permetent als nens adquirir habilitats comunicatives adequades i desenvolupar-se de manera òptima en el seu entorn social i educatiu.
En resum, estar atents als signes d'alerta en el desenvolupament del llenguatge i de la comunicació pot marcar la diferència en el futur dels nens. La logopèdia ofereix les eines necessàries per abordar aquestes dificultats i brindar-los el suport necessari per al seu creixement i desenvolupament integral.
Logopedia - Les dinàmiques de grup
Les dinàmiques de grup en logopèdia
Les dinàmiques de grup són processos d’interacció entre persones mitjançant situacions fictícies, plantejades amb objectius concrets.
En aquest procés es mostra la conducta global i les variacions de la conducta individual dels membres sota la influència del grup.
L’objectiu de les dinàmiques és l’aprenentatge, teòric i pràctic, mitjançant l’experiència vivencial participativa: a partir del que cada participant “sent i viu”.
Les dinàmiques de grup són un conjunt de mètodes i procediments que, aplicats al treball en grup, serveixen per fer-lo més eficaç, estimular l’acció i funcionament del grup per aconseguir els seus objectius.
Aquestes dinàmiques són aplicables a diversos camps i poden ser utilitzades amb diversos fins, encara que el seu ús s’ha estès més a l’àrea de l’aprenentatge i del coneixement, de les habilitats socials i dels valors i actituds personals. A més, permeten arribar a relacions humanes més profundes i possibiliten el desenvolupament, per mitjà de la lliure expressió, de les actituds personals i de cara als altres.
Són una forma d’expressió de les relacions humanes i permeten avançar en el grup descobrint i vivint emocions noves, ocultes o adormides; obrint sentiments positius d’autoestima, de tolerància i respecte cap els altres. També permeten aconseguir que les creences errònies i els prejudicis cap als altres s’esvaeixin.
Finalitat del treball en grups cooperatius:
-
- Facilitar el treball autònom de tots els nens, des del punt de vista de la cooperació grupal i entre iguals.
- Passar la responsabilitat de l'aprenentatge als propis nens, prenent nosaltres un paper de mediador o de dinamitzador del grup i de facilitador de recursos.
- Potenciar al màxim l'organització social de les activitats d'aprenentatge.
- Treballar ideals com la discussió, la negociació i, en general, els valors de respecte, solidaritat i democràcia.
- Fugir de la competitivitat a l'hora d'aprendre, els èxits individuals (personals i dels petits grups) es basen en l'èxit de l'equip.
Avantatges:
-
- L’efecte d’ajuda en l’aprenentatge.
- L’efecte socialitzador, la millora de la confiança individual i grupal i la tolerància.
- Les persones amb poca confiança personal la poden incrementar, les persones amb dificultats emocionals milloren el control de les seves emocions en el treball grupal.
- L’atenció a la diversitat.
- L'aprenentatge entre iguals.
- La millora de l'autoestima i del nivell d'aprenentatge.
- Eines d'inserció social
- La cooperació.
- Establir relacions solidàries entre els alumnes.
- Incrementar el rendiment de tots els alumnes.
- Aconseguir un nivell superior de raonament dels alumnes.
- Augmentar la cohesió del grup.
- Desenvolupar les habilitats socials dels alumnes.
- Respectar els diferents punts de vista.
Salut i Més, compromesos amb les tècniques d’estudi en la logopèdia
Salut i Més, compromesos amb les tècniques d’estudi en la logopèdia
Tècniques d’estudi
Les tècniques d’estudi en l’àmbit de la logopèdia són estratègies o recursos que faciliten l’adquisició de coneixements. S’utilitzen per a aprendre millor i de manera més eficaç amb l’objectiu d’aconseguir un major rendiment acadèmic. La tria de les tècniques d’estudi o eines més adequades dependrà de les necessitats, hàbits i habilitats de cada persona.
Estratègies
Les tècniques d’estudi es divideixen en les tècniques de recollida d’informació (apunts i subratllar) i les tècniques de síntesi de la informació (resum, esquema, mapa conceptual, mapa mental, línia del temps i flashcards).
El temps
El temps de què disposem per a l’estudi és un factor clau que pot jugar-nos a favor o en contra. Cal planificar-se i organitzar-se de manera àgil i flexible les activitats i objectius marcats, de manera personal, d’acord amb les característiques i capacitats pròpies. L’organització ha de ser realista, ajustada a les possibilitats reals, adaptable a tots els imprevistos i rectificable, per tal d’anar-la ajustant.
A més, cal tenir en compte el temps disponible i el temps necessari per a cada matèria, tenir clars els objectius, el grau de dificultat de l’assignatura i la quantitat de treball a fer, les possibilitats personals i el coneixement de les estratègies d’aprenentatge.
Recomanacions i pautes
És recomanable dividir el temps per assignatures, utilitzar temps breus i repartits, descansar i canviar d’activitat i, sobretot, tenir en compte les feines de més a menys urgents i el seu nivell de dificultat (moderat, difícil i lleu, en aquest ordre).
Tot això ens donarà més tranquil·litat i seguretat, facilitant-nos el treball diari, evitant la improvisació i l’acumulació de tasques i, així, poder gaudir del temps d’oci.
A Salut i Més som especialistes en l’àmbit de la logopèdia. Posa’t en contacte amb nosaltres si necessites més informació..
Necessites orientació mèdica?
Si necessites orientació mèdica, pots demanar cita amb els nostres especialistes.
Com ajudar els nostres fills a comunicar-se
Com ajudar els nostres fills a comunicar-se
El desenvolupament del llenguatge està molt lligat a factors ambientals i externs: família, escola i experiències personals que aporten significat a la comunicació. És cert que l’escola influeix en el nen o la nena, però el paper de la família és la clau per a un bon desenvolupament del llenguatge.
Consells per afavorir el procés d’aprenentatge
Per afavorir i estimular el llenguatge als nostres fills és important:
- Desenvolupar les seves capacitats comunicatives parlant-hi i escoltant-los atentament, sense interrompre i responent les preguntes.
- Ensenyar-los a respectar els torns de conversa.
- Parlar a poc a poc i de manera clara.
- Deixar que s’expressin lliurement, sense respondre-hi.
- Deixar que parlin quan facin una demanda, sense assumir o sobreentendre el gest.
- Donar l’exemple correcte, fent correccions implícites sense ser exigents.
- Afavorir-ne l’autonomia.
- Aprofitar qualsevol circumstància i ocasió per ensenyar paraules noves.
- Fer activitats conjuntes.
- Fer activitats d’escolta: llegir contes; imitar sons; cantar cançons o endevinalles; jugar a jocs com el “què veig”; anomenar i descriure imatges; fer jocs imaginatius i simbòlics creant històries, etc.
Necessites orientació mèdica?
Si necessites orientació mèdica, pots demanar cita amb els nostres especialistes.
Dislàlia i com afecta el desenvolupament de la parla
Dislàlia i com afecta el desenvolupament de la parla
La dislàlia, o trastorn de l’articulació, és la dificultat que tenen alguns nens per reproduir la correcta articulació dels fonemes, de manera aïllada, a la síl·laba o dins de la paraula.
Errors freqüents
- Substitució: l’error d’articulació en què un so, dins de la paraula, és reemplaçat per un altre, correctament emès, però no és el que escau.
- Distorsió: emet sons distorsionats, és a dir, de manera incorrecta o deformada.
- Omissió: Omet el fonema que no sap fer.
- Inserció o dicció: davant d’un so que resulta difícil d’articular, s’hi intercala conjuntament un altre fonema que no correspon a aquesta paraula.
Diagnòstic
El diagnòstic logopèdic es fa mitjançant l’exploració de la musculatura orofacial i amb la recopilació de quins són els sons alterats.
Tractament i consells
Durant el tractament, es duen a terme les estratègies següents:
- La propiocepció dels òrgans bucofonadors, la utilització correcta de l’aire, la postura corporal correcta i la discriminació auditiva.
- Pràxies: per aconseguir habilitats funcionals noves, que eliminin els mals hàbits i preparin, per obtenir, la correcta articulació.
- L’automatització: l’associació dels sons als moviments, de manera que, en sentir un so, s’automatitzi directament el moviment que el produeix.
- La producció: treballar la producció d’aquest so en diferents posicions dins de la paraula (inicial, mitjana i final).
- La generalització: incorporar la producció del fonema a la parla espontània.
La col·laboració de la família és de gran importància, en tots els processos de la intervenció logopèdica, essent un punt clau per a l’obtenció dels objectius proposats en el menor temps possible. Si es considera que l’actitud de la família és positiva, cal que continuï fent a casa jocs i activitats dirigits a desenvolupar la parla del nen, orientats pel logopeda. És important per facilitar l’expressió del nen aprofitar l’àmbit de la vida familiar i augmentar-ne el vocabulari per afavorir-ne les habilitats comunicatives.
Necessites orientació mèdica?
Si necessites orientació mèdica, pots demanar cita amb els nostres especialistes.
