Com ajudar els nostres fills a comunicar-se
Com ajudar els nostres fills a comunicar-se
El desenvolupament del llenguatge està lligat profundament a factors ambientals i externs: família, escola i experiències personals que aporten significat a la comunicació. És cert que l’escola influeix al nen/a, però el paper de la família és la clau per a un bon desenvolupament del llenguatge.
Consells per afavorir el procés d’aprenentatge
Per afavorir i estimular el llenguatge als nostres fills és important:
1. Desenvolupar les seves capacitats comunicatives parlant i escoltant atentament, sense interrompre i responent les preguntes.
2. Ensenyar-lo a respectar els torns de conversa.
3. Parlar a poc a poc i de manera clara.
4. Deixar que s’expressi lliurement, sense respondre-hi.
5. Deixar que parli quan faci una demanda, sense assumir o sobreentendre el gest.
6. Donar l’exemple correcte, fent correccions implícites sense ser exigents.
7. Afavorir-ne l’autonomia.
8. Aprofitar qualsevol circumstància i ocasió per ensenyar paraules noves.
9. Realitzar activitats conjuntes.
10. Realitzar activitats d’escolta: llegir contes; imitar sons; cantar cançons o endevinalles; jugar a jocs com el veig-veig; anomenar i descriure imatges; fer jocs imaginatius i simbòlics creant històries, etc.
Tens algun d'aquests símptomes?
Si teniu algun d'aquests símptomes, podeu demanar cita amb els nostres especialistes.
Dislàlia i com afecta el desenvolupament de la parla
Dislàlia i com afecta el desenvolupament de la parla
La dislàlia, o trastorn de l’articulació, és la dificultat que tenen alguns nens per reproduir la correcta articulació dels fonemes, de forma aïllada, a la síl·laba o dins de la paraula.
Errors freqüents
– Substitució: L’error d’articulació en què un so, dins de la paraula, és reemplaçat per un altre, correctament emès, però no és el que escau.
– Distorsió: Emet sons distorsionats, és a dir, de forma incorrecta o deformada.
– Omissió: S’omet el fonema que no sap fer.
– Inserció o dicció: Davant d’un so que resulta difícil d’articular, s’hi intercala conjuntament un altre fonema que no correspon a aquesta paraula.
Diagnòstic
El diagnòstic logopèdic es fa mitjançant l’exploració de la musculatura orofacial i amb la recopilació de quins són els sons alterats.
Tractament i consells
Durant el tractament, es duen a terme les estratègies següents:
– La propiocepció dels òrgans bucofonadors, la utilització correcta de l’aire, la postura corporal correcta i la discriminació auditiva.
– Praxies: per aconseguir habilitats funcionals noves, que eliminin els mals hàbits i preparin, per obtenir, la correcta articulació.
– L’automatització: l’associació dels sons als moviments, de manera que, en sentir un so, s’automatitzi directament al moviment que el produeix.
– La producció: treballar la producció daquest so en diferents posicions dins de la paraula (inicial, mitjana i final).
– La generalització: incorporar la producció del fonema a la parla espontània.
La col·laboració de la família és de gran importància, en tots els processos de la intervenció logopèdica, essent un punt clau per a l’obtenció dels objectius proposats, en el menor temps possible. Si es considera que l’actitud de la família és positiva, cal que aquesta segueixi realitzant a casa jocs i activitats dirigits a desenvolupar la parla del nen, orientats pel logopeda. És important per facilitar l’expressió del nen aprofitar l’àmbit de la vida familiar i augmentar-ne el vocabulari per afavorir-ne les habilitats comunicatives.
Tens algun d'aquests símptomes?
Si teniu algun d'aquests símptomes, podeu demanar cita amb els nostres especialistes.
