Desmuntem l’operació biquini
Desmuntem l’operació biquini
L’operació biquini és un terme que es fa servir habitualment per descriure la idea de perdre pes ràpidament per tal de lluir bé en un biquini durant l’estiu. Aquesta mentalitat, però, pot ser perjudicial per a la salut i el benestar a llarg termini.
Per què l’operació biquini és perjudicial per a nosaltres?
En primer lloc, l’objectiu de perdre pes ràpidament sol ser gens realista i poc sostenible. Moltes vegades recorrem a mètodes poc saludables per assolir-lo, com ara dietes extremes o suplements, la qual cosa pot tenir efectes secundaris greus en la nostra salut, incloent desnutrició, desequilibri d’electròlits i problemes de salut a llarg termini. Així, s’activa la necessitat de control absolut orientat a la restricció de la ingesta. Aquest excés de control ens portarà al descontrol en forma d’afartament compulsiu i això pot derivar en un sentiment de culpabilitat, un sentiment de frustració i encara més control. Finalment, es produeix l’anomenat “efecte rebot” i, en molts casos, s’arriba a un trastorn alimentari.
En segon lloc, la idea que només un cos prim és atractiu és un estereotip nociu i restrictiu. La bellesa i l’atracció venen en totes les formes i mides, i és important acceptar i estimar el cos en què ens trobem.
Alternatives a l’operació biquini
En lloc d’enfocar-nos a perdre pes ràpidament per lluir bé en un biquini, és important enfocar-nos en la salut i el benestar a llarg termini i la salut mental. No et centris en un número: centra’t en conductes i comportaments! Això inclou fer exercici regularment, procurar una alimentació saludable de manera flexible i responsable i acceptar i estimar el cos en què vivim.
A més a més, hem d’aprendre a incorporar bons hàbits com una nova forma de vida i autocura personal. Sentir-se bé amb un mateix és un desig generalitzat, però per aconseguir-lo no n’hi ha prou d’acceptar el nostre cos, sinó que també hem de ser coherents amb la nostra manera de ser, de pensar i d’actuar. Per això és recomanable fer un procés d’autoconeixement i creixement personal, que inclou treball de psicoteràpia i l’acompanyament d’un nutricionista, i també un bon descans, esport i relacions socials.
En resum, hem de deixar de banda la idea de “l’operació biquini” i enfocar-nos en la nostra salut i benestar a llarg termini, aprenent a cuidar el cos i la ment, acceptant i estimant el cos on som, entenent la relació directa i bidireccional entre el nostre cervell i el nostre intestí (anomenat també segon cervell). D’aquesta manera, podrem assolir un benestar físic, social i emocional per a una vida plena.
Necessites orientació mèdica?
Si necessites orientació mèdica, pots demanar cita amb els nostres especialistes.
Cistitis, com hi fem front?
Cistitis, com hi fem front?
Com podem evitar les infeccions d’orina?
Les infeccions d’orina poden ser molestes i doloroses, però per sort es poden prendre mesures per prevenir que apareguin. La millor manera de prevenir-les és mantenir un bon hàbit higiènic íntim, com fer servir sabó suau per rentar la zona íntima, canviar-se roba interior diàriament i, quan sigui possible, evitar l’ús de materials sintètics. A més a més, limitar la ingesta de productes amb un alt contingut en sucre i aliments grassos ajudarà a reduir el risc de contreure una infecció urinària.
Les infeccions d’orina, també conegudes com a cistitis, són un problema comú que afecta moltes persones en algun moment de les seves vides. Encara que puguin ser incòmodes i doloroses, per sort pots prendre diverses mesures per evitar contraure’n.
Afecten, sobretot, les dones entre l’adolescència i la menopausa. Això es deu al fet que l’entrada a la uretra està més exposada a l’exterior i és més fàcil que els bacteris envaeixin el tracte urinari. Malgrat tot, no per això els homes estan exemptes de patir cistitis.
Símptomes de la cistitis
Els símptomes de la cistitis, o infecció d’orina, poden incloure:
- Dolor o ardor en orinar: això es deu a la inflamació de la bufeta i les vies urinàries causada pels bacteris.
- Ganes freqüents d’orinar: pots sentir la necessitat de buidar la bufeta amb freqüència, fins i tot si no hi ha gaire orina per eliminar.
- Orina amb olor forta o tèrbola: l’orina pot tenir una olor més forta del normal a causa de la presència de bacteris. També pot tenir un color més fosc o tèrbol.
- Dolor a la part baixa de l’abdomen o l’esquena: pots sentir dolor a la part baixa de l’abdomen o l’esquena a causa de la inflamació de la bufeta.
- Sang a l’orina: pots observar sang a l’orina, encara que això no és comú en totes les infeccions.
- Febre o calfreds: pots sentir febre o calfreds a causa de la infecció.
És important tenir en compte que algunes persones poden tenir cistitis sense presentar símptomes evidents, i és per això que és important fer un diagnòstic mèdic si se sospita d’una infecció d’orina. Si presentes algun d’aquests símptomes, és recomanable consultar un metge per rebre el tractament adequat.
Consells per prevenir la cistitis:
Beu prou aigua
És important mantenir-se hidratat per ajudar a netejar les vies urinàries i evitar l’acumulació de bacteris. Intenta beure almenys vuit gots d’aigua al dia. L’aigua ajuda a diluir l’orina, cosa que fa que sigui més fàcil per al cos expulsar els bacteris. A més a més, beure aigua ajuda a mantenir la bufeta activa, cosa que també pot ajudar a prevenir les infeccions.
Ves sovint al lavabo
No retenir l’orina pot ajudar a evitar que els bacteris s’acumulin en les vies urinàries. Tracta de buidar la bufeta cada dues o tres hores. Si pot ser, evita retenir l’orina durant períodes prolongats, ja que això pot afavorir el creixement de bacteris.
Renta les zones íntimes abans i després de tenir relacions sexuals
Això ajudarà a netejar les vies urinàries i reduir el risc d’infecció. També és fonamental fer servir lubricant durant les relacions sexuals per reduir el risc d’irritació i lesions a la zona genital.
Porta roba interior de cotó
La roba interior de cotó permet que la pell respiri i ajuda a evitar l’acumulació d’humitat, cosa que pot afavorir el creixement de bacteris. És recomanable evitar portar roba interior ajustada o de materials sintètics que no permeten la transpiració.
Assegura’t de netejar-te adequadament després d’anar al lavabo
És important netejar de davant cap enrere per evitar la introducció de bacteris a les vies urinàries. És recomanable fer servir paper higiènic suau i evitar l’ús de sabons perfumats o productes irritants a la zona genital.
Evita l’ús excessiu de productes de neteja íntima i productes irritants
Els productes d’higiene íntima, els sabons perfumats i les tovalloles sanitàries poden alterar el pH natural de la zona i afavorir el creixement de bacteris. És recomanable fer servir productes de neteja íntima suaus i evitar un ús excessiu de sabons forts.
Necessites orientació mèdica?
Si necessites orientació mèdica, pots demanar cita amb els nostres especialistes.
Com podem prevenir els problemes dentals durant l’embaràs
Com podem prevenir els problemes dentals durant l’embaràs
Durant l’embaràs, moltes funcions i parts del cos es poden veure una mica alterades. En l’àmbit dental és possible que es generin càries i fins i tot malalties dentals com la gingivitis. No obstant això, una higiene adequada i seguir algunes recomanacions per part d’un especialista evita problemes dentals durant el procés de gestació.
Qualsevol dona embarassada ha de preocupar-se per la salut oral perquè no es desencadenin situacions negatives a les dents o a les genives. Però, com es poden prevenir les malalties bucodentals durant l’embaràs? Segueix els consells que et recomanem a continuació.
Quins problemes poden aparèixer durant l’embaràs?
En el primer trimestre de gestació augmenten les hormones, sobretot la relaxina, que serveix per a relaxar les articulacions i facilita el part. És un procés natural que pot afectar la salut bucal, ja que s’inflamen les genives i pot aparèixer la famosa gingivitis de l’embaràs, que afecta set de cada deu embarassades.
A més a més, es poden presentar inconvenients en els lligaments periodontals, que són els que uneixen la dent a l’os. Això provoca la mobilitat excessiva de les dents i facilita l’entrada de restes d’aliments o menjar per sota de les genives. També es poden generar alteracions en la composició de la saliva, ja que es torna més àcida.
La prevenció és clau per tal de cuidar la salut oral en l’embaràs
Pel que fa a la salut bucal, la prevenció sempre serà una gran aliada. Durant la gestació és quan més s’han de cuidar les dents i les genives perquè no generin problemes bucodentals que exigeixin tractaments complexos durant l’embaràs.
Per descomptat, mantenir una higiene dental correcta és clau. Cal combinar un bon raspallat, l’ús del fil dental i el col·lutori.
Algunes dones embarassades poden experimentar nàusees mentre es raspallen les dents. Per això, moltes opten per no fer-ho, la qual cosa acaba afectant la seva salut bucal. En aquests casos, és important buscar alternatives en pastes dentals que no causin aquesta molèstia en el moment del raspallat. No és gens convenient evitar la rentada de dents.
També és fonamental anar al dentista per detectar a temps qualsevol feblesa o qüestió que estigui sorgint a les dents o les genives. A més a més, es poden generar càries o es pot trencar alguna dent durant aquesta etapa. No obstant això, en aquestes situacions és millor esperar fins al cap del part per atendre el problema.
Els millors especialistes dentals a Salut i Més Terrassa
Al nostre centre mèdic de Salut i Més, posem a la teva disposició les millors instal·lacions mèdiques i una àmplia selecció de professionals especialistes del Vallès Occidental. Vine a visitar el nostre centre de Plaça Nova a Terrassa.
Necessites orientació mèdica?
Si necessites orientació mèdica, pots demanar cita amb els nostres especialistes.
Com afecta la salut la menopausa precoç
Com afecta la salut la menopausa precoç
Són múltiples les causes que poden generar una menopausa precoç, que no és res més que desaparició de la menstruació i la reducció de la funció ovàrica en dones que tenen menys de quaranta anys.
Aquesta disminució important d’estrògens pot causar molts problemes de salut a l’organisme, ja que es perd la protecció natural contra moltes malalties.
Entre les principals afeccions que poden patir les dones amb menopausa precoç es poden esmentar problemes cardíacs, accidents cerebrovasculars i osteoporosi. No obstant això, poden aparèixer altres símptomes importants que generin un gran impacte en la dona.
Quin tipus de simptomatologia pot aparèixer a la menopausa precoç?
La manca de les hormones que es generen als ovaris, principalment els estrògens, poden causar des de simptomatologia lleu fins a problemes greus a la dona. Els símptomes són més marcats, sobretot quan s’ha produït una extirpació d’ovaris mitjançant una cirurgia.
També és normal que apareguin malalties cardiovasculars, ja que els estrògens actuen com un factor protector de la salut cardiovascular. Igualment, als ossos es poden generar malalties, pel fet que afecta la salut òssia. De fet, l’osteoporosi és una patologia molt comuna en la menopausa precoç.
Igualment, la dona es veu afectada en el context emocional. La manca de menstruació li genera incertesa i la por d‘envellir. A més a més, pot augmentar la impossibilitat de tenir fills.
Altres afeccions associades a la manca prematura de menstruació
També és normal que quan es produeix deficiència hormonal per la menopausa precoç hi hagi un aprimament i sequedat de la mucosa de la vagina,que s’anomena atròfia vaginal.
En aquest sentit, les dones afectades han de seguir una teràpia amb estrògens fins que arriben a l’edat mitjana per a la menopausa. Si no ho fan, augmenta el risc de patir trastorns emocionals, demència i fins i tot malaltia de Parkinson i arteriopatia coronària.
També és important esmentar que, si la manca de menstruació és deguda a un cromosoma Y, el risc de càncer d’ovaris augmenta considerablement. La pacient en risc de menopausa prematura ha de complir un tractament efectiu. Haurà de recórrer al consum d’anticonceptius orals o teràpia hormonal. També s’haurà de sotmetre a una fertilització in vitro en cas que busqui descendència
Normalment, es recomanen píndoles anticonceptives compostes per estrògens i un progestagen; també teràpia hormonal que inclogui una dosi més alta d’estrògens i s’administri de manera cíclica.
Els millors ginecòlegs especialistes a Salut i Més | Terrassa
A Salut i Més posem a la teva disposició les millors instal·lacions mèdiques i una àmplia selecció de professionals especialistes del Vallès Occidental. Vine a visitar el nostre centre mèdic al centre de Terrassa.
Necessites orientació mèdica?
Si necessites orientació mèdica, pots demanar cita amb els nostres especialistes.
Què és el test prenatal no invasiu
Què és el test prenatal no invasiu
En els darrers anys, els estudis genètics prenatals han avançat força. Gràcies a això, avui és possible determinar certes alteracions genètiques al nadó abans del seu naixement.
El test prenatal no invasiu (o TPNI) és un estudi genètic molt sol·licitat perquè no representa cap risc per a la mare o el fetus.
Amb la informació subministrada per aquesta prova, els pares es podran sentir molt més tranquils pel que fa a la salut del seu futur fill. Si no n’hi ha, es poden preparar per assumir amb més propietat l’anomalia que pugui aparèixer el fetus.
Què és el test prenatal no invasiu?
Aquest test és un mètode dissenyat per determinar el nivell de risc que té un fetus de patir determinades anomalies de tipus genètic. No és invasiu perquè només cal una extracció de sang de la mare per a l’anàlisi. És un procediment de rutina que no té cap risc.
Aquesta prova és una anàlisi de petites parts d’ADN que es troben a la sang de l’embarassada. Se les anomena ADN fetal lliure. Són el resultat de cèl·lules mortes que es descomponen i alliberen el seu contingut, incloent-hi l’ADN, al torrent sanguini matern.
Aquestes porcions d’ADN provenen de la placenta, que proporciona al fetus els nutrients i l’oxigen necessaris per al seu creixement. A més a més, elimina les substàncies de rebuig que genera el fetus. De manera que contínuament allibera informació genètica al torrent sanguini de l’embarassada.
És important tenir clar que l’ADN de les cèl·lules placentàries sol ser igual a l’ADN del fetus. Això facilita l’estudi genètic de manera primerenca i sense recórrer a mètodes invasius i de risc.
Quines anomalies es poden detectar amb aquesta prova?
El test prenatal no invasiu (també conegut com a prova de cfDNA) s’utilitza per determinar el nivell de risc que té un fetus de patir anomalies cromosòmiques. Algunes són les següents:
- Síndrome de Down (trisomia 21).
- Síndrome de Patau (trisomia 13).
- Síndrome d’Edwards (trisomia 18).
- Anomalies en cromosomes sexuals.
- Microdelecions o pèrdua de material genètic (Síndrome de Cri-du-chat, Síndrome Di George, Monosomia 1p36, Síndrome de Prader – Willi i Síndrome d’Angelman).
- Monosomia X (Síndrome de Turner).
- Triploïdia.
També serveix per:
- Determinar el sexe del fetus.
- Conèixer el factor Rh de la sang del fetus.
- Establir la zigositat en embarassos bessons.
En quins casos es recomana?
Aquesta prova prenatal es recomana per a dones amb alt risc alt de donar a llum un nadó amb alguna anomalia genètica. El metge especialista la indicarà quan la consideri necessària, però generalment es fa quan hi ha diverses premisses:
- Dones més grans de 35 anys.
- Parelles amb un fill que pateix alguna anomalia congènita.
- Una possible anomalia després de fer una ecografia.
- En casos de difícil identificació del sexe del fetus.
- Quan altres proves prenatals presentin resultats anormals.
Tipus de test prenatal
Hi ha dos tipus de test prenatal no invasiu. Cadascun determina, en cada cas, si el risc de l’anomalia és elevat, mitjà o baix:
- El test bàsic: funciona per detectar si el fetus té alguna de les síndromes següents: Down, Edwards, Patau i anomalies en els cromosomes sexuals. També dona informació exacta sobre el sexe del fetus. Monosomia X. S. Turner
- El test ampliat: detecta tot això, més altres problemes de tipus genètic. Per exemple, les microdelecions, que estan vinculades a síndromes que afecten el desenvolupament normal del nadó.
- Monosomia 1p36
- 5P S. Cri-du-Chat
- 15q11.2 S. Prader-Willi
- Angelman
Avantatges del test prenatal no invasiu
Per acabar, et deixem amb alguns avantatges que ofereix el test prenatal no invasiu:
- És ràpid i segur
- Detecta condicions com la triploïdia, l’embaràs molar i la desaparició del bessó
- Diferencia amb exactitud l’ADN matern del fetal, cosa que disminueix força els falsos positius i negatius.
- En embarassos bessons pot avaluar la zigositat
- Es pot fer a partir de la desena setmana d’embaràs
- Detecta la síndrome de Down amb una precisió del 99%
- Tecnologia d’última generació.
Necessites orientació mèdica?
Si necessites orientació mèdica, pots demanar cita amb els nostres especialistes.
Miomes a l'úter, què són i com es tracten
Miomes a l’úter, què són i com es tracten
És important conèixer les possibles malalties ginecològiques que podem patir al llarg de la vida. És la millor manera de combatre-les i no espantar-se en cas que es presentin.
A les següents línies et parlarem dels miomes. Es tracta d’un tipus de tumor molt comú entre les dones en aquests darrers temps. Encara que en la majoria dels casos són benignes, cal parar-hi una atenció especial. Vegem de què es tracta.
Què són els miomes
Els miomes, coneguts també com a fibromes uterins, són uns tumors no cancerosos que sovint apareixen a l’úter durant els anys fèrtils. Solen aparèixer especialment entre dones de 30 a 50 anys i dificulten la fertilitat.
Tot i que en general no provoquen símptomes, en alguns casos les dones presenten cert dolor a la zona abdominal. També poden patir sagnats abundants els dies de menstruació.
Poden tenir diverses mides. Alguns poden ser indetectables a l’ull humà, mentre que altres es converteixen en masses voluminoses que distorsionen i engrandeixen l’úter.
Abans, per a aquest tipus d’anomalies s’acostumava a fer cirurgies que impedien a la pacient poder fecundar en un futur. Avui dia, hi ha tractaments no invasius i molt eficaços que permeten eliminar-los completament sense afectar l’úter.
Tipus de miomes
La paret de l’úter femení està formada per tres capes: perimetri, miometri i endometri. Hi ha quatre tipus diferents de miomes que es classifiquen segons la seva ubicació, en funció de la distància que estiguin de l’endometri. Són els següents:
Mioma submucós
Està localitzat a prop de l’endometri de la part més interna de l’úter. Els seus símptomes són més greus que els altres tipus i pot bloquejar les trompes de Fal·lopi, causant complicacions per a la fertilitat. Provoquen hemorràgies vaginals.
Mioma subserós
Se situen a la part més externa de l’úter i creixen cap a l’exterior, exercint pressió sobre els òrgans circumdants. També se’n diu mioma pediculat perquè es desprèn de l’úter, i només hi queda unit per un teixit molt fi.
Mioma intramural
Aquest és el tipus de mioma més comú. Es desenvolupa a la part més central de l’úter (miometri) i s’expandeix des d’allà sense assolir la part més externa o interna. Aquest creixement tendeix a fer que l’úter se senti més gran, per això causa una confusió d’embaràs o un augment de pes.
Mioma transmural
És més freqüent del que creus. La seva grandària és força gran i afecta tota la capa muscular. Es desplega al gruix de la paret de l’úter i obté una mida tan exagerada que distorsiona la superfície serosa i l’endometri.
Símptomes dels miomes
Els símptomes dependran de dos factors: ubicació i mida. En el cas dels miomes subserosos solen no presentar símptomes, a diferència dels submucosos, que sí que presenten sagnat exagerat i de manera contínua en alguns casos.
També és possible apreciar compressió dels òrgans propers (com la bufeta o el recte), molèsties en tenir relacions sexuals o sensació de pes al baix del ventre.
Tractament per als miomes
Encara que s’hagin diagnosticat els miomes, però no hi hagi símptomes (això passa en el 50% dels casos aproximadament), no s’han de tractar.
En cas contrari, hi ha diferents tipus de tractaments i l’elecció dependrà del ginecòleg. Aquesta figura considera factors com l’edat, la simptomatologia o si la pacient es vol quedar embarassada. Es poden aplicar els següents:
- Tractaments farmacològics.
- Embolització de les artèries que van al mioma.
- Tècnica HIFU (consisteix en la destrucció de miomes mitjançant ultrasò).
- Radiofreqüència.
- Extirpació dels miomes mitjançant cirurgia.
- Cirurgia radical en què s’extreu completament l’úter.
Necessites orientació mèdica?
Si necessites orientació mèdica, pots demanar cita amb els nostres especialistes.
Què és la cistitis postcoital?
Què és la cistitis postcoital?
La cistitis postcoital és una infecció que es produeix quan les relacions sexuals propicien l’arribada dels bacteris a la bufeta. Normalment, es manifesta entre les 24 i les 48 després del coit. No obstant això, cal destacar que la cistitis postcoital no es deu ni a manca d’higiene íntima ni es considera una patologia de transmissió sexual. La constitució i la fisonomia natural de la dona fa que siguin més propenses a patir cistitis perquè tenen la uretra més curta. Tanmateix, això no fa immunes els homes, perquè encara que el seu conducte sigui més ajustat i d‘ingrés més difícil, els bacteris encara tenen la possibilitat d’introduir-s’hi. Els moviments que es generen al llarg de les relacions sexuals propicien que els bacteris que són a l’exterior de la uretra femenina accedeixin a l’interior. Això es deu, en part, a la proximitat entre la vagina i el recte, ja que l’activitat sexual pot propiciar que els bacteris que estan al recte pugin fins a la vagina arribant inclusivament a la bufeta.
La lubricació i els anticonceptius també poden provocar la cistitis postcoital. Quan la lubricació és insuficient, la vagina esdevé vulnerable a irritable, i així es creen lesions que afavoreixen l’avenç d’infecció. A més a més, l’ús de preservatius perjudica la mucosa de la vagina perquè canvien l’acidesa o el pH, cosa que provoca l’avenç de bacteris. La resta dels anticonceptius també tenen la possibilitat de modificar la mucosa i la sequedat, sobretot els anticonceptius que requereixin introduir-se dins de la vagina, com l’anell vaginal, ja que arrosseguen els bacteris cap a dins si no es té cura.
L’ús de joguines sexuals pot induir a la infecció d’orina després del sexe, pel fet que tenen la possibilitat de ser enormes fonts d’acumulació de bacteris. Per evitar això, recordeu sempre mantenir-los adequadament esterilitzats en tot moment.
Al llarg de la menopausa o embaràs, les alteracions hormonals també beneficien la proliferació d’infeccions al tracte urinari.
Com puc impedir la cistitis postcoital?
Evadir la infecció d’orina postcoital és difícil, ja que requereix anticipar-te a la pràctica sexual. Alguns suggeriments per tenir en compte:
Orinar abans i després de les relacions sexuals per fer més simple l’eliminació dels bacteris que estan al voltant i que siguin menys les opcions que acabin arribant a la bufeta.
Beure aigua, perquè afavoreix les ganes d’orinar. Orinar és la manera més fàcil i recurrent d’expulsar els bacteris abans que es produeixi la infecció.
Utilitzar lubricants, sobretot en situacions en què la lubricació natural sigui insuficient, per evitar que es produeixin irritacions.
- Tenir cura de la higiene íntima de la parella: rentar-se recurrentment la regió i més que res abans de les relacions sexuals. El que és aconsellable és utilitzar un gel que sigui específic per contribuir a sostenir el pH.
- Usar joguines sexuals que siguin de qualitat i extremar-ne la precaució i la higiene.
Necessites orientació mèdica?
Si necessites orientació mèdica, pots demanar cita amb els nostres especialistes.
Què és l'endometriosi?
Què és l’endometriosi?
L’endometriosi és un trastorn comú que afecta l’endometri, el teixit que recobreix l’interior de l’úter quan creix fora. L’endometriosi perjudica més comunament els ovaris, les trompes de Fal·lopi i el teixit que recobreix la pelvis. És molt poc freqüent que l’endometri es trobi més enllà de la regió on hi ha els òrgans pelvians.
Amb l’endometriosi, el teixit semblant a l’endometri actua com ho faria el teixit endometrial: s’engruixa, es descompon i sagna amb cada període menstrual. Però aquest teixit sobrant, a diferència de l’endometri, no es pot escapar del cos i queda atrapat. Quan l’endometriosi perjudica els ovaris, hi ha la possibilitat que es formin quists anomenats endometriomes. El teixit circumdant pot irritar-se i, ocasionalment, desenvolupar teixit cicatricial i adherències, és a dir, bandes de teixit fibrós que tenen la possibilitat d’aconseguir que els teixits i els òrgans pelvians s’enganxin entre si.
L’endometriosi pot provocar dolor molt intens, principalment durant els períodes menstruals. També pot afectar la fertilitat.
Causes de l’endometriosi
Cada mes, els ovaris d’una dona generen hormones que ordenen a les cèl·lules del revestiment de l’úter expandir-se i tornar-se més gruixudes. L’úter descarta aquestes cèl·lules, que es desprenen durant la menstruació i s’expulsen a través del sagnat.
L’endometriosi passa quan aquestes cèl·lules creixen per fora de l’úter a altres parts del cos. Aquest teixit es pot enganxar a:
- Ovaris
- Trompes de Fal·lopi
- Intestins
- Recte
- Bufeta
- Revestiment de la regió pelviana
Fins i tot pot créixer en altres zones del cos. Aquests brots són conseqüència de la reacció desmesurada a les hormones dels ovaris. Com a conseqüència, durant el mes previ a l’inici de la menstruació es poden experimentar forts brots de dolor. També hi ha la possibilitat que el teixit s’acumuli a l’abdomen i la pelvis, cosa que provoca una afecció pelviana crònica, cicles forts i, en casos extrems, infertilitat.
No se sap què causa l’endometriosi, encara que es creu que el sistema immunitari pot jugar un paper en la producció del teixit. Això no obstant, és una malaltia relativament comuna. L’endometriosi afecta prop del 10% de les dones en edat reproductiva i, de vegades, pot ser hereditària. Normalment, en cas de tenir-la, es comença a manifestar quan una dona comença a menstruar. Tot i això, el seu diagnòstic és poc freqüent en dones per sota dels 25-30 anys.
Símptomes de l’endometriosi:
Dismenorrea
Es tracta de dismenorrea secundària, que apareix més tard que la dels primers mesos dels cicles menstruals. Augmenta amb el temps i acostuma a venir acompanyada d’altres símptomes típics de l’endometriosi. Sol causar fortes contraccions uterines.
Disparèunia
La penetració vaginal pot afectar alguna regió on es trobi el teixit: ovaris, sostre vaginal i lligaments uterosacres.
Sagnat uterí anòmal
Moltes dones amb endometriosi no mostren anomalies menstruals ni pèrdues entre sagnats. No obstant això, el període endometrial es pot veure modificat i pot causar petites pèrdues espontànies.
Problemes reproductius
En algunes dones, l’esterilitat o la infertilitat és la causa de consulta per la qual s’identifica l’endometriosi.
Necessites orientació mèdica?
Si necessites orientació mèdica, pots demanar cita amb els nostres especialistes.
