Miomes a l’úter, què són i com es tracten

És important conèixer les possibles malalties ginecològiques que podem patir al llarg de la vida. És la millor manera de combatre-les i no espantar-se en cas que es presentin.

A les següents línies et parlarem dels miomes. Es tracta d’un tipus de tumor molt comú entre les dones en aquests darrers temps. Encara que en la majoria dels casos són benignes, cal parar-hi una atenció especial. Vegem de què es tracta.

Què són els miomes

Els miomes, coneguts també com a fibromes uterins, són uns tumors no cancerosos que sovint apareixen a l’úter durant els anys fèrtils. Solen aparèixer especialment entre dones de 30 a 50 anys i dificulten la fertilitat.

Tot i que en general no provoquen símptomes, en alguns casos les dones presenten cert dolor a la zona abdominal. També poden patir sagnats abundants els dies de menstruació.

Poden tenir diverses mides. Alguns poden ser indetectables a l’ull humà, mentre que altres es converteixen en masses voluminoses que distorsionen i engrandeixen l’úter.

Abans, per a aquest tipus d’anomalies s’acostumava a fer cirurgies que impedien a la pacient poder fecundar en un futur. Avui dia, hi ha tractaments no invasius i molt eficaços que permeten eliminar-los completament sense afectar l’úter.

Tipus de miomes

La paret de l’úter femení està formada per tres capes: perimetri, miometri i endometri. Hi ha quatre tipus diferents de miomes que es classifiquen segons la seva ubicació, en funció de la distància que estiguin de l’endometri. Són els següents:

Mioma submucós

Està localitzat a prop de l’endometri de la part més interna de l’úter. Els seus símptomes són més greus que els altres tipus i pot bloquejar les trompes de Fal·lopi, causant complicacions per a la fertilitat. Provoquen hemorràgies vaginals.

Mioma subserós

Se situen a la part més externa de l’úter i creixen cap a l’exterior, exercint pressió sobre els òrgans circumdants. També se’n diu mioma pediculat perquè es desprèn de l’úter, i només hi queda unit per un teixit molt fi.

Mioma intramural

Aquest és el tipus de mioma més comú. Es desenvolupa a la part més central de l’úter (miometri) i s’expandeix des d’allà sense assolir la part més externa o interna. Aquest creixement tendeix a fer que l’úter se senti més gran, per això causa una confusió d’embaràs o un augment de pes.

Mioma transmural

És més freqüent del que creus. La seva grandària és força gran i afecta tota la capa muscular. Es desplega al gruix de la paret de l’úter i obté una mida tan exagerada que distorsiona la superfície serosa i l’endometri.

Símptomes dels miomes

Tractament per als miomes

Encara que s’hagin diagnosticat els miomes, però no hi hagi símptomes (això passa en el 50% dels casos aproximadament), no s’han de tractar.

En cas contrari, hi ha diferents tipus de tractaments i l’elecció dependrà del ginecòleg. Aquesta figura considera factors com l’edat, la simptomatologia o si la pacient es vol quedar embarassada. Es poden aplicar els següents:

• Tractaments farmacològics.
• Embolització de les artèries que van al mioma.
• Tècnica HIFU (consisteix en la destrucció de miomes mitjançant ultrasò).
• Radiofreqüència.
• Extirpació dels miomes mitjançant cirurgia.
• Cirurgia radical en què s’extreu completament l’úter.