Com podem prevenir els problemes dentals durant l’embaràs
Com podem prevenir els problemes dentals durant l’embaràs
Durant l’embaràs, moltes funcions i parts del cos es poden veure una mica alterades. En l’àmbit dental és possible que es generin càries i fins i tot malalties dentals com la gingivitis. No obstant això, una higiene adequada i seguir algunes recomanacions per part d’un especialista evita problemes dentals durant el procés de gestació.
Qualsevol dona embarassada ha de preocupar-se per la salut oral perquè no es desencadenin situacions negatives a les dents o a les genives. Però, com es poden prevenir les malalties bucodentals durant l’embaràs? Segueix els consells que et recomanem a continuació.
Quins problemes poden aparèixer durant l’embaràs?
En el primer trimestre de gestació augmenten les hormones, sobretot la relaxina, que serveix per a relaxar les articulacions i facilita el part. És un procés natural que pot afectar la salut bucal, ja que s’inflamen les genives i pot aparèixer la famosa gingivitis de l’embaràs, que afecta set de cada deu embarassades.
A més a més, es poden presentar inconvenients en els lligaments periodontals, que són els que uneixen la dent a l’os. Això provoca la mobilitat excessiva de les dents i facilita l’entrada de restes d’aliments o menjar per sota de les genives. També es poden generar alteracions en la composició de la saliva, ja que es torna més àcida.
La prevenció és clau per tal de cuidar la salut oral en l’embaràs
Pel que fa a la salut bucal, la prevenció sempre serà una gran aliada. Durant la gestació és quan més s’han de cuidar les dents i les genives perquè no generin problemes bucodentals que exigeixin tractaments complexos durant l’embaràs.
Per descomptat, mantenir una higiene dental correcta és clau. Cal combinar un bon raspallat, l’ús del fil dental i el col·lutori.
Algunes dones embarassades poden experimentar nàusees mentre es raspallen les dents. Per això, moltes opten per no fer-ho, la qual cosa acaba afectant la seva salut bucal. En aquests casos, és important buscar alternatives en pastes dentals que no causin aquesta molèstia en el moment del raspallat. No és gens convenient evitar la rentada de dents.
També és fonamental anar al dentista per detectar a temps qualsevol feblesa o qüestió que estigui sorgint a les dents o les genives. A més a més, es poden generar càries o es pot trencar alguna dent durant aquesta etapa. No obstant això, en aquestes situacions és millor esperar fins al cap del part per atendre el problema.
Els millors especialistes dentals a Salut i Més Terrassa
Al nostre centre mèdic de Salut i Més, posem a la teva disposició les millors instal·lacions mèdiques i una àmplia selecció de professionals especialistes del Vallès Occidental. Vine a visitar el nostre centre de Plaça Nova a Terrassa.
Necessites orientació mèdica?
Si necessites orientació mèdica, pots demanar cita amb els nostres especialistes.
Què passa si tens l'helicobàcter pilorí?
Què passa si tens l’helicobàcter pilorí?
L’helicobàcter pilorí és considerat una de les infeccions digestives més freqüents entre la població. Es calcula que el 60 % dels espanyols la pateix. Encara que no genera cap molèstia, sí que porta algunes complicacions a llarg termini.
És un bacteri en forma d’espiral que sol estar allotjat a l’estómac. En un dels seus extrems té flagels, una espècie de pèls mòbils que li permeten desplaçar-se i aferrar-se a la mucosa estomacal.
Símptomes de la infecció per Helicobàcter pilorí
El primer que cal tenir en compte és que no en tots els casos es presenten símptomes. Només ocorre entre el 10 i el 25% dels pacients.
Entre els símptomes més freqüents hi ha:
- Dolor a la part superior de l’abdomen, que pot durar uns quants dies
- Nàusees i vòmits
- Falta de gana
- Cansament
- Sensació de sacietat molt ràpida
Com es detecta?
Una vegada es té la sospita que se’n pateix, es recomana fer una anàlisi de femta o una prova de l’alè en el pacient.
Tractament d’Helicobàcter pilorí
Diversos especialistes concorden que no es tracta únicament de l’existència del bacteri. També influeix la capacitat que pugui tenir de causar lesions a la mucosa digestiva.
El tractament més freqüent inclou l’ús d’antibiòtics que s’encarregaran de reduir l’àcid gàstric produït per l’estómac. D’aquesta manera, neutralitzen i posteriorment eliminen el bacteri. Aquest tractament pot durar al voltant de 14 dies.
Com s’adquireix l’Helicobàcter pilorí?
L’Helicobàcter pilorí és present tant a la saliva com a la placa dental i la femta. El contagi sol produir-se per contacte directe amb aquests fluids per part d’una persona infectada.
Alguns estudis recents han determinat que alguns insectes també poden ser portadors del bacteri, essent encara molt més contagiós.
Alimentació en quadres d’Helicobàcter pilorí
Per als pacients que han estat diagnosticats amb aquest bacteri es recomana mantenir una alimentació completament equilibrada. Preferiblement, ha de ser rica en fruita seca i evitar les preparacions irritants, com arrebossats o fregits, a més a més d’evitar salses, condiments i aliments altament processats.
També és recomanable canviar els costums a l’hora de menjar. Per exemple, fer-ho amb calma, mastegant lentament de manera que els aliments estiguin completament triturats abans d’empassar-los. Cal beure suficient aigua i deixar de costat les begudes altament carbonatades com les gasoses, les begudes alcohòliques i el cafè.
Aquestes recomanacions han de mantenir-se uns dies més del que duri el tractament per tal d’evitar que es desenvolupi un quadre de gastritis.
Els millors especialistes en Salut a Terrassa
Al nostre centre mèdic de Salut i Més, posem a la teva disposició les millors instal·lacions mèdiques i una àmplia selecció de professionals especialistes del Vallès Occidental. Vine a visitar el nostre centre de Plaça Nova a Terrassa.
Necessites orientació mèdica?
Si necessites orientació mèdica, pots demanar cita amb els nostres especialistes.
Què són els punts gallet i com es tracten amb fisioteràpia
Què són els punts gallet i com es tracten amb fisioteràpia
Algunes persones, moltes vegades, experimenten dolors musculars acompanyats d’una altra simptomatologia que els poden causar diverses molèsties. I a més a més, sense saber realment a què es deu aquest dolor muscular. Aquests trastorns de musculoesquelètics poden ser nòduls o punts gallet, i es poden generar al voltant de tot el cos.
Però, com podem saber si és un punt gallet i com l’hem de tractar? Per a això cal saber de manera clara què és una contracció d’aquesta categoria, per què es produeix i quin és el tractament correcte per a tractar-la.
Què són els punts gallet?
Els punts gallets també es coneixen en anglès com a “trigger points”. Estan relacionats amb nòduls o àrees d’un múscul que romanen en constant contracció.
En general, coneixes sap que és un punt gallet quan es pressiona l’àrea i el dolor apareix de manera intensa a la mateixa zona. No obstant això, aquesta molèstia pot generar que el dolor es reprodueixi en un lloc distant (dolor referit).
També es pot apreciar de manera visual un espasme o contracció quan es fa pressió a l’àrea. D’altra banda, pot provocar feblesa, pesadesa, cansament o restricció del moviment, la qual cosa causa dolors d’esquena, genoll, espatlla i fins i tot cefalees.
Algunes vegades, aquest dolor muscular es pot confondre amb patologies com ara la tendinitis, la fibromiàlgia, la migranya o el vertigen. Alguns especialistes afirmen que els punts gallets són realment àrees de plaques motores disfuncionals que poden estar allotjades a qualsevol part del múscul en què hi hagi insercions nervioses.
Quines són les causes dels punts gallet?
Els músculs estan compostos de fibres musculars, que estan plenes de sarcòmers i són les responsables de permetre la contracció. Quan es produeix aquesta sobrecàrrega muscular s’activa el punt gallet a l’àrea.
D’aquesta manera, el flux sanguini, l’arribada de nutrients i el drenatge de toxines no es produeix de la manera correcta. Deriva en inflamació i dolor, de manera local o referida.
Una de les principals causes pot ser una fatiga postural per postures permanents o accions repetitives. Altres motius poden ser l’estrès, l’ansietat i problemes estomacals o del fetge.
Com es tracten els punts gallet?
El principal tractament per alleujar les tensions que provoquen aquests nòduls dolorosos és amb tècniques de fisioteràpia. Una molt emprada és la pressió digital dels punts gallet o amassament del múscul mitjançant la massoteràpia profunda.
També es recomanen els estiraments o la crioteràpia (aplicació de gel). Un altre tractament invasiu és la punció seca, una tècnica de la fisioteràpia que genera resultats excel·lents quant al dolor d’origen miofascial.
Els millors especialistes en Salut a Terrassa
Al nostre centre mèdic de Salut i Més, posem a la teva disposició les millors instal·lacions mèdiques i una àmplia selecció de professionals especialistes del Vallès Occidental. Vine a visitar el nostre centre de Plaça Nova a Terrassa.
Necessites orientació mèdica?
Si necessites orientació mèdica, pots demanar cita amb els nostres especialistes.
Com afecta la salut dental al rendiment esportiu
Com afecta la salut dental al rendiment esportiu
Un gran nombre de persones al món desconeixen per complet que la salut dental influeix dins del rendiment esportiu. Aquesta pràctica augmenta el risc de patir problemes de salut bucal que, de vegades, passen desapercebuts.
Els qui fan esport tenen més possibilitats de patir desgastos dentals i càries. Això és degut a diferents aspectes com la deshidratació, el consum d’hidrats de carboni, sucres, entre altres. Malalties que amb el temps acaben derivant en un altre tipus de lesions físiques molt més delicades.
En les línies següents compartirem alguns consells que ajudin a minimitzar aquests processos desagradables.
Patologies que repercuteixen en el rendiment esportiu
Estudis científics demostren que alguns afers de salut dental poden arribar a afectar parts del cos i influir en el rendiment esportiu. Dins de les patologies més comunes que poden influir de manera negativa es poden esmentar:
Maloclusió
Es produeix quan les peces superiors no corresponen de manera adequada amb les inferiors i causen problemes en les mossegades.
Queixals del seny aturats
Aquest afer pot generar altes possibilitats d’infeccions. Fins i tot, podria augmentar els riscos de fractures mandibulars quan es duen a terme pràctiques esportives de contacte.
Bruxisme
Es tracta d’un hàbit inconscient de grinyolar i estrènyer les dents, causant contractures musculars, maldecaps, esquena i de coll. Això pot arribar a impedir el control dels moviments i fins i tot limitar el rendiment esportiu.
Càries
Complicació que pot implicar altres molèsties i lesions tant musculars com articulars i dificultar-ne la recuperació. A més a més, en fases avançades poden causar altres símptomes molt més evidents com ara dolors, febres i fins i tot febleses físiques
Malalties periodontals
Es tracta d’infeccions inflamatòries de geniva que poden provocar processos inflamatoris en altres llocs. Aquestes infeccions contribueixen a l’aparició de determinades patologies cardiovasculars com ara la diabetis i les infeccions respiratòries, entre altres.
Té un gran vincle amb les contractures i fatigues musculars, el retard en els processos recuperatius de lesions, etc.
Cuida la teva salut oral i millora el rendiment esportiu
En la pràctica esportiva cal tenir present la gran importància d’una bona salut bucal a curt o llarg termini. Davant d’això, els professionals recomanen:
- Anar periòdicament (almenys dues vegades l’any) a les revisions odontològiques per tal de prevenir complicacions posteriors.
- Contextualitzar els especialistes en l’esport que es practica. Seguir les seves indicacions i complir les mesures de prevenció i recomanacions indicades.
- Reduir el consum de begudes energètiques.
- Rentar-se les dents tres vegades al dia.
- Utilitzar constantment col·lutoris que continguin fluor.
- Evitar la ingesta de productes ensucrats en moments en què no es puguin raspallar les dents.
- Consumir aigua regularment per tal de mantenir una bona hidratació a la boca.
Per a aquelles persones que empren pròtesis o aparells, és aconsellable també fer ús de protectors bucals. Sobretot, quan l’esport que es practiqui sigui de contacte o de xoc.
Els millors especialistes en Salut a Terrassa
Al nostre centre mèdic de Salut i Més, posem a la teva disposició les millors instal·lacions mèdiques i una àmplia selecció de professionals especialistes del Vallès Occidental. Vine a visitar el nostre centre de Plaça Nova a Terrassa.
Necessites orientació mèdica?
Si necessites orientació mèdica, pots demanar cita amb els nostres especialistes.
Millora els símptomes de l’endometriosi amb la nutrició
Millora els símptomes de l’endometriosi amb la nutrició
L’endometriosi és una patologia en la qual l’endometri (teixit que normalment recobreix l’interior de l’úter) creix fora de l’úter.
Quan el teixit de l’endometri es posiciona fora de l’úter i el sistema immune no és capaç d’absorbir-lo, es produeix inflamació allà on es localitza. A més a més, aquest teixit presenta sensibilitat a les hormones del cicle sexual; això fa que s’elevin els estrògens i el teixit augmenti encara més la seva grandària, cosa que empitjora la inflamació i el dolor pelvià, sovint associat amb els cicles menstruals.
Símptomes de l’endometriosi
En aquest context poden aparèixer una sèrie de símptomes:
- Cansament
- Depressió i baix estat d’ànim
- Dismenorrea (dolor menstrual)
- Dolor durant o després de les relacions sexuals
- Dolor en defecar o orinar
- Sagnats abundants i duradors durant la regla (hipermenorrea)
- Sagnats fora del període menstrual (metrorràgies)
- Absència de menstruació (amenorrea)
- Nàusees i trastorns intestinals: descomposició, estrenyiment, dolor i distensió abdominal
- Infertilitat o dificultat per a quedar embarassada
Abordatge de l’endometriosi des de l’àmbit nutricional
L’objectiu d’establir una pauta nutricional en els casos d’endometriosi és el de contribuir a una millora de la simptomatologia, alhora que s’intenta contrarestar la inflamació i reduir els nivells d’estrògens.
Els factors que originen la patologia i els diferents símptomes poden variar d’una persona a una altra, per la qual cosa és molt important dur a terme un enfocament nutricional individualitzat.
Quins aliments hem d’evitar?
- Begudes alcohòliques.
- Greixos trans, també anomenats “greixos hidrogenats” o “parcialment hidrogenats”. Els podem trobar en aliments ultraprocessats.
- Ensucrats: cal evitar el consum de begudes amb altes quantitats de sucre (refrescos i sucs).
- Carns vermelles: cal reduir el consum de carn vermella, sobretot les processades (hamburgueses, salsitxes, mandonguilles, delícies…)
- Pescats: cal evitar el consum de peixos amb un alt contingut en metalls pesants (peix espasa o emperador, tonyina vermella, tauró…)
- Aliments enllaunats.
Aliments recomanats en cas d’endometriosi
- Fruites i verdures: raïm, tomàquet, kiwi, mango, ceba, pebrots, pastanaga, all, fruites vermelles, carabassa, plàtan… Com sempre, han de ser la nostra base de l’alimentació. Són riques en vitamines, minerals, antioxidants i fitoquímics. En cas de patir alguna simptomatologia digestiva, potser n’hem de mesurar el consum d’alguna.
- Crucíferes: bròcoli, cols de Brussel·les, coliflor… Tenen efecte antiestrogènic i antiinflamatori.
- Làctics de qualitat i aliments rics en calci: sèsam, bròcoli, quefir, ametlles…
- Aliments rics en vitamina D: alguns aliments com el peix blau, l’ou i els aliments enriquits. A banda d’això, l’exposició solar correcta és el que més contribueix a tenir uns nivells adequats de vitamina D. Es recomana uns 15-20 minuts al dia, evitant les hores de radiació solar més forta. És recomanable mantenir un seguiment dels nostres nivells de vitamina D anualment, preferiblement amb d’analítiques (calcidiol + PTH per tal de regularitzar el tractament, si és necessari). El normal es troba entre 40-100 ng/ml de sang.
- Aliments rics en àcids grassos i Omega-3: peix blau petit, lli, xia…
- Condiments com cúrcuma, cardamom, julivert, canyella, gingebre…
- Ous: s’ha demostrat que consumir entre un i dos ous diaris és beneficiós per a la salut, i a més a més no augmenta el risc cardiovascular.
- Fruita seca.
- Llegums: depenent del pacient, es poden consumir entre zero i set dies a la setmana. Les dietes mediterrànies solen fomentar un mínim quatre vegades, a pesar que hi ha persones que no responen bé als llegums i que podrien desenvolupar intolerància. Així i tot, no són imprescindibles, però contenen proteïnes vegetals extremament beneficioses per a l’organisme.
- Cereals integrals: arròs integral, quinoa, civada, espelta… No s’han de confondre amb els cereals del desdejuni. També recomanem mesurar el consum del blat.
Cal tenir en compte:
GLUTEN: en alguns casos n’hem de considerar la reducció o l’eliminació, depenent del pacient. Si hi ha una celiaquia, no és discutible: s’ha de fer una dieta sense gluten per a tota la vida, secundada per una bona educació nutricional per tal d’evitar l’ús freqüent de pasta i pa sense gluten.
HISTAMINA: les grans ingestes de la histamina fomenten l’efecte estrogènic. S’ha de valorar una alimentació que ajudi a disminuir la histamina, procurant cuidar la salut i funcionalitat del fetge i l’intestí. Davant un desequilibri hormonal pronunciat és recomanable seguir una dieta baixa en histamina.
Altres recomanacions:
- Cal rentar bé les fruites i verdures abans de consumir-les.
- S’ha d’utilitzar material de cuina en bon estat: evitar paelles i olles ratllades al fons o amb desperfectes.
- Cal reduir l’estrès. L’estrès crònic empitjora els símptomes de l’endometriosi.
- S’han d’evitar envasos de plàstic: ampolles, tàpers…
Article redactat per:
Anna Gispert
Diplomada en Nutrició i dietètica. Núm. Col. NºCAT00712
Els millors especialistes en Salut a Terrassa
Al nostre centre mèdic de Salut i Més, posem a la teva disposició les millors instal·lacions mèdiques i una àmplia selecció de professionals especialistes del Vallès Occidental. Vine a visitar el nostre centre de Plaça Nova a Terrassa.
Necessites orientació mèdica?
Si necessites orientació mèdica, pots demanar cita amb els nostres especialistes.
Què és l'osteopatia pediàtrica?
Què és l’osteopatia pediàtrica?
L’osteopatia pediàtrica té com a objectiu alliberar les tensions o possibles disfuncions i alteracions que poden aparèixer en el creixement i desenvolupament del nadó des del moment del part fins que és adult. Utilitzant diferents tècniques manuals, els osteòpates contribueixen a equilibrar i millorar tot el sistema perquè a tant a visceral, crani-sacral, muscular, fascial, esquelètic i neuronal es trobi en ple rendiment.
Com afecta el part al desenvolupament del nadó?
El naixement és un procés molt estressant en què el nounat, en passar pel canal del part, és sotmès a grans forces uterines i a molta resistència. En el pas a través dels ossos de la pelvis de la mare, el nen ha de fer una rotació, una extensió del coll i una gran inspiració (el plor). En aquest moment el crani del nadó fa una gran descompressió que ajuda el sistema nerviós a activar-se. Normalment, el crani es modela sol, però algunes vegades es distorsiona, sobretot en parts llargs, parts instrumentalitzats, i també en la cesària. En molts casos, un part complicat és l’origen de la majoria de les dificultats en el desenvolupament del nounat.
Si el cos no és capaç d’adaptar-se i compensar les tensions internes, el nen creixerà en distorsió i perdrà l’equilibri global (homeòstasi) i molt aviat apareixaran els primers símptomes.
Si el nadó està irascible, inquiet, plora molt i no dorm bé, l’osteopatia pediàtrica pot ajudar el nounat a retrobar l’equilibri perdut. Sempre s’utilitzen tècniques manuals, subtils, suaus, fluides i totalment indolores. És recomanable anar a l’osteòpata en cas de presentar algun d’aquests comportaments, perquè com abans s’incideixi en el desequilibri, abans es podrà corregir i menys possibilitats hi haurà que el mal es torni permanent.
Quan hem de visitar a l’osteòpata?
Hem de visitar l’osteòpata si el nadó presenta diversos dels símptomes següents:
- Nens amb una mateixa col·locació intrauterina mantinguda en l’embaràs.
- Falta o pèrdua de reflexos primaris.
- Dificultats en la lactància.
- Fre lingual curt o tallat.
- Luxacions d’extremitats durant el part.
- Regurgitacions.
- Reflux.
- Plor desconsolat.
- Arquejos del cos cap enrere quan mama o dorm.
- Irritabilitat.
- Voler estar sempre en braços.
- Asimetria cranial (plagiocefàlia).
- Torticoli congènita.
- Lacrimal obstruït.
- Otitis de repetició.
- Problemes de dentició, mala oclusió, bruxisme.
- Desenvolupament psicomotor incorrecte.
- Escoliosi.
- Tics.
- Hiperactivitat.
- Falta d’atenció.
- Problemes de comportament.
Article redactat per:
Neus Benito Olivares
Fisioterapeuta i Osteòpata C.O.— Núm. Col 1531
Els millors especialistes en Salut a Terrassa
Al nostre centre mèdic de Salut i Més, posem a la teva disposició les millors instal·lacions mèdiques i una àmplia selecció de professionals especialistes del Vallès Occidental. Vine a visitar el nostre centre de Plaça Nova a Terrassa.
Necessites orientació mèdica?
Si necessites orientació mèdica, pots demanar cita amb els nostres especialistes.
Els nens també poden patir la síndrome de les cames inquietes
Els nens també poden patir la síndrome de les cames inquietes
La síndrome de les cames inquietes (RLS) pot presentar-se en nens per diversos factors: deficiència de ferro, canvis hormonals, disfunció autonòmica, predisposició genètica, etc.
El diagnòstic en els nens ha estat difícil durant molt de temps. Es fa sobretot de manera clínica i la recuperació completa mitjançant el tractament mèdic ortodox avui dia encara no està provada. No obstant això, es poden aconseguir millores amb diferents mètodes.
Quines són les causes de l‘RLS
Aproximadament, entre el 7 i l’11% de la població occidental pateix la síndrome de les cames inquietes. A més a més, hi ha una prevalença d’almenys el 2% en nens i adolescents. Cal destacar que algunes enquestes epidemiològiques sobre l‘RLS suggereixen una prevalença encara major, ja que fins a un 20% dels enquestats van declarar haver sofert símptomes.
Els components genètics i la deficiència de ferro semblen ser especialment importants en la síndrome de les cames inquietes infantil. Altres vincles sospitosos de desencadenar-ho són la manca de vitamines, l’apnea del son, malalties pulmonars, etc.
El diagnòstic només es pot fer a partir de les troballes clíniques. En els nens, els experts coincideixen que una avaluació completa i pacient és la millor manera de determinar si el nen presenta el patiment.
Símptomes de l‘RLS en nens
El símptoma més evident en aquest trastorn són els moviments involuntaris a les cames a la nit. No obstant això, també hi ha altres símptomes que es poden presentar la resta del dia i de manera conjunta:
- Pessigollejos i formiguejos constants a les cames
- Estirades a les zones del turmell i el genoll
- Sensació pulsativa
- Dolor progressiu i constant
- Sensació de xoc elèctric o picor sobtada
La majoria del temps, els símptomes apareixen o empitjoren quan el nen es troba en repòs, sigui assegut o ficat al llit. A més a més, aquestes sensacions incòmodes poden tornar-se un factor d’estrès incapacitant.
Tractament de les cames inquietes en nens
Fins avui no hi ha cap tractament que condueixi a la recuperació completa de la síndrome de les cames inquietes en nens. No obstant això, hi ha teràpies i mètodes que poden ajudar a disminuir les molèsties i millorar la qualitat de vida del nen:
- Banys amb aigua calenta abans de dormir
- Massatges a les cames durant el dia i abans d’anar al llit
- Establir una bona higiene del son amb ajuda del metge
- L’exercici físic i l’esport també són molt efectius
- Evitar la cafeïna o el consum de sucre en excés
Els millors especialistes en Salut a Terrassa
Al nostre centre mèdic de Salut i Més, posem a la teva disposició les millors instal·lacions mèdiques i una àmplia selecció de professionals especialistes del Vallès Occidental. Vine a visitar el nostre centre de Plaça Nova a Terrassa.
Necessites orientació mèdica?
Si necessites orientació mèdica, pots demanar cita amb els nostres especialistes.
Sensibilitat dental: per què fan mal les dents?
Sensibilitat dental: per què fan mal les dents?
La sensibilitat dental és un dels principals problemes que afecten la població, però se’n parla poc. Aquesta espècie d’enrampada o burxada que es presenta, especialment després de consumir una cosa molt freda, pot arribar a ser molt molesta. A més a més, no són únicament les coses fredes les que ho desencadenen.
Aquest dolor dental es presenta quan els nervis dentals queden exposats i arriba a generar incomoditats en la vida diària. Activitats tan bàsiques com el raspallat, ingerir menjars i begudes es converteixen en un procés tediós.
On neix la sensibilitat dental?
Aquest dolor pot arribar a ser bastant intens, encara que transitori. És summament comú i es genera sota l’esmalt dental, en el que es coneix com a dentina.
La dentina és un teixit porós, bastant diminut, on són presents milers de petits tubs on hi ha els extrems dels nervis. Llavors, quan l’esmalt es retira o desgasta, aquesta part queda exposada i els nervis són molt més vulnerables al fred i la calor o als àcids.
Causes de la sensibilitat dental
Com ja hem dit, la sensibilitat dental és per la pèrdua de l’esmalt. En la majoria dels casos està relacionat amb els mals hàbits d’higiene que tenen moltes persones. Es calcula que al voltant del 50% la població té problemes de sensibilitat.
El mal raspallat sobretot és la principal causa. No obstant això, també hi ha algunes malalties periodontals que hi intervenen, com la gingivitis o fins i tot el bruxisme.
L’excés en el consum d’aliments àcids, alguns fàrmacs i fins i tot vòmits freqüents també hi influeixen.
Tractament indicat
Per descomptat, el primer pas per millorar la sensibilitat dental és millorar la higiene bucal i la periodicitat del raspallat. A més a més, hi ha algunes mesures que poden aplicar-se per tal de millorar la situació, com ara:
- Visitar l’especialista. Aquest és sens dubte el primer pas, ja que serà ell qui s’encarregarà d’avaluar la gravetat del cas.
- Pasta dentifrícia especial.
- Gel fluorat que permeti enfortir l’esmalt dental.
- Evita raspalls de cerres dures i procura emprar una tècnica molt més amigable amb les dents. Això vol dir, moviments de forma horitzontal i que resultin suaus.
Des del punt de vista de l’alimentació, també hi ha algunes coses que poden millorar la situació. Evita:
- El consum d’aliments altament irritants, almenys mentre el panorama canvia una mica, com ara àcids o picants.
- Begudes extremadament fredes o calentes.
- Mastegar gel.
Els millors especialistes en Salut Dental a Terrassa
A Salut i Més posem a la teva disposició les millors instal·lacions mèdiques i una àmplia selecció de professionals especialistes del Vallès Occidental. Vine a visitar el nostre centre mèdic dental al centre de Terrassa.
Necessites orientació mèdica?
Si necessites orientació mèdica, pots demanar cita amb els nostres especialistes.
Què és una endoscòpia digestiva i quan està indicada?
Què és una endoscòpia digestiva i quan està indicada?
Una de les exploracions més completes per a examinar el sistema digestiu és a través d’una endoscòpia, que és una exploració exhaustiva de l’aparell digestiu superior que comprèn l’esòfag, l’estómac i el duodè.
Aquest procediment és possible a través d’un endoscopi. Permet que els metges observin a través d’una càmera per tal de diagnosticar qualsevol anormalitat o malaltia en aquesta àrea del cos.
Aquest equip mèdic també permet fer altres procediments mèdics com una biòpsia, o tractaments que inclouen una extirpació de pòlips o nòduls. També serveix per a la cauterització de vasos sanguinis sagnants.
Què és exactament una endoscòpia digestiva?
És una exploració que es du a terme al tub digestiu superior. Es fa mitjançant un endoscopi que s’introdueix a través de la boca per a observar l’esòfag, l’estómac i el primer tram de l’intestí prim (duodè).
Així mateix, aquest instrument flexible integra una lent i una càmera en la seva part final. Aquesta càmera capta les imatges en temps real i es mostren en un monitor a mesura que avança l’endoscopi.
Aquest procediment pot durar entre quinze minuts o mitja hora i normalment es fa amb sedació. Igualment, l’endoscopi serveix per fer altres procediments com ara les biòpsies amb unes pinces que faciliten l’extracció del teixit per a una anàlisi posterior.
D’aquesta manera, els metges poden diagnosticar la presència d’un tumor, infeccions o càncer. Un dels bacteris que es poden detectar amb una endoscòpia digestiva és l’Helicobacter Pylori, que provoca l’aparició d’úlceres gàstriques.
Per què es fa aquest procediment?
Hi ha diverses raons per les quals el metge pot indicar una endoscòpia digestiva. A continuació t’esmentem els principals motius:
- Analitzar problemes de l’esòfag, com l’esofagitis, estrenyiments o tumors.
- Detectar malalties de l’estómac com la gastritis, presència de tumors i úlceres gàstriques.
- Diagnòstic d’hèrnia de hiat o reflux gastroesofàgic.
- Presència de cirrosi hepàtica. En aquests casos, es pot generar un engruiximent en les venes de l’estómac i de l’esòfag, com són les anomenades varices esofàgiques.
- Es du a terme quan hi ha anèmies per falta de ferro, ja que se sospita que hi ha pèrdua de sang en el tub digestiu.
- Serveix per a aconseguir la causa dels vòmits amb sang (hematèmesi).
- Per a diagnosticar celiaquies o infeccions bacterianes.
- Està dissenyada per a arribar a la sortida de la via biliar del duodè i obtenir el diagnòstic de malalties.
- S’utilitza per a cauteritzar un got que sagna i per a dilatar o estrènyer l’esòfag.
- També està indicada per a extreure un pòlip de les àrees digestives.
Els millors especialistes a Salut i Més | Terrassa
A Salut i Més posem a la teva disposició les millors instal·lacions mèdiques i una àmplia selecció de professionals especialistes del Vallès Occidental. Vine a visitar el nostre centre mèdic al centre de Terrassa.
Necessites orientació mèdica?
Si necessites orientació mèdica, pots demanar cita amb els nostres especialistes.
Com afecta la salut la menopausa precoç
Com afecta la salut la menopausa precoç
Són múltiples les causes que poden generar una menopausa precoç, que no és res més que desaparició de la menstruació i la reducció de la funció ovàrica en dones que tenen menys de quaranta anys.
Aquesta disminució important d’estrògens pot causar molts problemes de salut a l’organisme, ja que es perd la protecció natural contra moltes malalties.
Entre les principals afeccions que poden patir les dones amb menopausa precoç es poden esmentar problemes cardíacs, accidents cerebrovasculars i osteoporosi. No obstant això, poden aparèixer altres símptomes importants que generin un gran impacte en la dona.
Quin tipus de simptomatologia pot aparèixer a la menopausa precoç?
La manca de les hormones que es generen als ovaris, principalment els estrògens, poden causar des de simptomatologia lleu fins a problemes greus a la dona. Els símptomes són més marcats, sobretot quan s’ha produït una extirpació d’ovaris mitjançant una cirurgia.
També és normal que apareguin malalties cardiovasculars, ja que els estrògens actuen com un factor protector de la salut cardiovascular. Igualment, als ossos es poden generar malalties, pel fet que afecta la salut òssia. De fet, l’osteoporosi és una patologia molt comuna en la menopausa precoç.
Igualment, la dona es veu afectada en el context emocional. La manca de menstruació li genera incertesa i la por d‘envellir. A més a més, pot augmentar la impossibilitat de tenir fills.
Altres afeccions associades a la manca prematura de menstruació
També és normal que quan es produeix deficiència hormonal per la menopausa precoç hi hagi un aprimament i sequedat de la mucosa de la vagina,que s’anomena atròfia vaginal.
En aquest sentit, les dones afectades han de seguir una teràpia amb estrògens fins que arriben a l’edat mitjana per a la menopausa. Si no ho fan, augmenta el risc de patir trastorns emocionals, demència i fins i tot malaltia de Parkinson i arteriopatia coronària.
També és important esmentar que, si la manca de menstruació és deguda a un cromosoma Y, el risc de càncer d’ovaris augmenta considerablement. La pacient en risc de menopausa prematura ha de complir un tractament efectiu. Haurà de recórrer al consum d’anticonceptius orals o teràpia hormonal. També s’haurà de sotmetre a una fertilització in vitro en cas que busqui descendència
Normalment, es recomanen píndoles anticonceptives compostes per estrògens i un progestagen; també teràpia hormonal que inclogui una dosi més alta d’estrògens i s’administri de manera cíclica.
Els millors ginecòlegs especialistes a Salut i Més | Terrassa
A Salut i Més posem a la teva disposició les millors instal·lacions mèdiques i una àmplia selecció de professionals especialistes del Vallès Occidental. Vine a visitar el nostre centre mèdic al centre de Terrassa.
Necessites orientació mèdica?
Si necessites orientació mèdica, pots demanar cita amb els nostres especialistes.
