Desmuntem l’operació biquini
Desmuntem l’operació biquini
L’operació biquini és un terme que es fa servir habitualment per descriure la idea de perdre pes ràpidament per tal de lluir bé en un biquini durant l’estiu. Aquesta mentalitat, però, pot ser perjudicial per a la salut i el benestar a llarg termini.
Per què l’operació biquini és perjudicial per a nosaltres?
En primer lloc, l’objectiu de perdre pes ràpidament sol ser gens realista i poc sostenible. Moltes vegades recorrem a mètodes poc saludables per assolir-lo, com ara dietes extremes o suplements, la qual cosa pot tenir efectes secundaris greus en la nostra salut, incloent desnutrició, desequilibri d’electròlits i problemes de salut a llarg termini. Així, s’activa la necessitat de control absolut orientat a la restricció de la ingesta. Aquest excés de control ens portarà al descontrol en forma d’afartament compulsiu i això pot derivar en un sentiment de culpabilitat, un sentiment de frustració i encara més control. Finalment, es produeix l’anomenat “efecte rebot” i, en molts casos, s’arriba a un trastorn alimentari.
En segon lloc, la idea que només un cos prim és atractiu és un estereotip nociu i restrictiu. La bellesa i l’atracció venen en totes les formes i mides, i és important acceptar i estimar el cos en què ens trobem.
Alternatives a l’operació biquini
En lloc d’enfocar-nos a perdre pes ràpidament per lluir bé en un biquini, és important enfocar-nos en la salut i el benestar a llarg termini i la salut mental. No et centris en un número: centra’t en conductes i comportaments! Això inclou fer exercici regularment, procurar una alimentació saludable de manera flexible i responsable i acceptar i estimar el cos en què vivim.
A més a més, hem d’aprendre a incorporar bons hàbits com una nova forma de vida i autocura personal. Sentir-se bé amb un mateix és un desig generalitzat, però per aconseguir-lo no n’hi ha prou d’acceptar el nostre cos, sinó que també hem de ser coherents amb la nostra manera de ser, de pensar i d’actuar. Per això és recomanable fer un procés d’autoconeixement i creixement personal, que inclou treball de psicoteràpia i l’acompanyament d’un nutricionista, i també un bon descans, esport i relacions socials.
En resum, hem de deixar de banda la idea de “l’operació biquini” i enfocar-nos en la nostra salut i benestar a llarg termini, aprenent a cuidar el cos i la ment, acceptant i estimant el cos on som, entenent la relació directa i bidireccional entre el nostre cervell i el nostre intestí (anomenat també segon cervell). D’aquesta manera, podrem assolir un benestar físic, social i emocional per a una vida plena.
Necessites orientació mèdica?
Si necessites orientació mèdica, pots demanar cita amb els nostres especialistes.
El meu nen té por de l’aigua o Què és la hidrofòbia?
El meu nen té por de l’aigua o Què és la hidrofòbia?
Sense importar l’edat, la por és una emoció desagradable que qualsevol ésser humà pot sentir. El cervell s’activa quan percep una situació de perill o que considera amenaçadora. Experimentar una nova experiència pot espantar i fins i tot crear incertesa.
Una de les coses que en general produeix alts nivells d’angoixa en els nens és el seu primer contacte amb l’aigua. Però què passa quan aquest temor es manté en el temps?, és possible vèncer la por de l’aigua? En les línies següents donarem resposta a totes aquestes qüestions.
En què consisteix la hidrofòbia?
La por de l’aigua, també coneguda com la hidrofòbia, és un temor exagerat d’estar en contacte amb l’aigua. És completament normal que un nen petit senti una certa ansietat quan mira per primera vegada una piscina o l’amplitud d’una platja.
Encara que aquests medis aquàtics poden ser intimidants, a poc a poc i de manera natural, el petit s’habitua fins que aconsegueix gaudir de l’experiència. Per descomptat, alguns seran més atrevits que uns altres. Cal respectar el ritme i el procés d’adaptació de cadascun.
No obstant això, les coses canvien si el temor es torna persistent i intens en tots els entorns. L’aversió generalitzada es manifesta a la dutxa, banyera, piscina o al mar. Les crisis emocionals es fan evidents quan l’aigua els toca la pell i poden arribar a sentir desgrat o sensació d’ofec.
Els nens amb pors excessives poden arribar a experimentar símptomes fisiològics com falta d’aire, taquicàrdia, tensió muscular, entre altres. Els pensaments disfuncionals sobre el perill i la resistència fervent són algunes manifestacions importants a les quals cal parar atenció.
Identificar l’origen del problema
Per abordar el problema com correspon, és fonamental saber-ne en profunditat l’origen. Analitzar d’on sorgeix el temor és el primer pas que cal fer per tal de trobar la solució més convenient.
La hipersensibilitat a l’aigua pot causar molèsties i donar origen a reaccions negatives. Cal estar pendent que no estigui ni gaire freda ni gaire calenta. En altres casos, és producte de la mateixa imaginació o situacions que ha vist en ficció o contes.
Si ha experimentat algun trauma relacionat amb l’entorn aquàtic, probablement apareixen els símptomes d’hidrofòbia. Per exemple, la sensació d’ofec després de ser submergit de manera brusca. L’educació proporcionada pels pares respecte a la por també és un factor que influeix.
Com es pot vèncer la por de l’aigua?
Vèncer la hidrofòbia és possible. Els nens tenen la possibilitat d’enfrontar-se a la por de l’aigua i superar a poc a poc aquest trastorn. Algunes recomanacions per fer-ho són:
- Aprendre a tolerar i acceptar la por del nen. Que el petit senti que les pors són comprensibles. Mostrar empatia i suport. Mai avergonyir-lo, menysprear-lo, comparar-lo o fer-lo veure que el que sent no té importància. Cal transmetre seguretat i suport complet.
- Per erradicar la conducta, cal enfrontar-se a la situació tan aviat com sigui possible. Posposar-ho resulta contraproduent i el problema es fa més gran.
- Acompanya el nen durant tot el procés. Abraça’l perquè senti el contacte físic. L’adult hi és per protegir-lo i ha de sentir que no li pot passar res dolent.
- Crea moments perquè el nen vegi els seus germans, cosins o amics jugar i divertir-se. Això captarà la seva atenció i es motivarà. En poc temps tindrà ganes de fer el mateix.
- És completament desaconsellable forçar la situació o submergir-lo de manera sobtada i sense preparació prèvia. Lluny d’ajudar podria incrementar la sensació de temor.
- Busca ajuda dels professionals. Els psicòlegs estan perfectament qualificats per analitzar la situació. Ofereixen suggeriments pràctics i l’orientació que calgui per vèncer les pors.
Com et poden ajudar els professionals de Salut i Més?
Són molts els casos que tractem a les nostres consultes mèdiques, la gran majoria són comuns i fàcilment tractables. El nostre equip t’assistirà en cada moment perquè el teu fill pugui superar amb facilitat les seves dificultats i aconseguir la teva tranquil·litat.
Pediatria i Psicologia a Salut i Més | Terrassa
A Salut i Més posem a la teva disposició la millor selecció de professionals especialistes del Vallès Occidental.
Necessites orientació mèdica?
Si necessites orientació mèdica, pots demanar cita amb els nostres especialistes.
