La importància de les proteïnes en els nens
La importància de les proteïnes en els nens
Els nens estan en plena etapa de creixement, per això és essencial una alimentació rica en nutrients per al desenvolupament físic i cognitiu.
Les proteïnes són un dels nutrients primordials i, per tant, és imprescindible que en mengin diàriament per créixer sans.
Els avantatges de les proteïnes en els nens
Diem que els nens es beneficien de les proteïnes, i realment ho fan en més d’un aspecte. Per exemple, compleixen funcions vitals no només per donar energia i per contribuir al desenvolupament físic i cognitiu, sinó que també incideixen en altres funcions, com ara la reparació de teixits en cas d’haver patit alguna ferida o cremada.
A més a més, les proteïnes formen part dels anticossos i d’altres cèl·lules del sistema immune, i poden ajudar a prevenir i modular malalties. També actuen com a transportadors de compostos essencials i enzims, i formen els neurotransmissors i les hormones missatgeres de l’organisme.
D’altra banda, les proteïnes afavoreixen la massa muscular perquè permeten la contracció i la relaxació dels músculs en l’aparell locomotor dels nens.
En altres paraules, el creixement físic i cognitiu depèn en part de la ingesta de proteïnes del nen.
En quins aliments trobem proteïnes?
Trobem proteïnes tant en aliments d’origen animal com d’origen vegetal;
- Proteïnes d’origen vegetal: n’hi ha als llegums, (llenties, pèsols, mongetes, soja, cigrons, etc.), o en la fruita seca (ametlles, nous, etc.) i en menor quantitat, en els cereals (civada, quinoa, blat, arròs, ordi, sègol, etc.),
- Proteïnes d’origen animal: es troben a la carn d’animals i els seus derivats, com els ous, els lactis, el peix, el marisc i la carn.
És important que ens assessorem per comprovar les proteïnes que necessitem segons l’edat, l’activitat física, el sexe i altres qüestions individuals, com ara les preferències.
La recomanació bàsica és prioritzar la d’origen vegetal per sobre de l’animal. Sabem que l’animal no és imprescindible però si s’opta per una alimentació vegetariana, caldrà afegir un suplement de vitamina B12 tant sí com no.
Quantes proteïnes hauria de consumir un nen diàriament?
La mitjana de proteïnes que un nen hauria de consumir al dia dependrà de l’edat. Cossos diferents necessiten quantitats diferents de nutrients, i en estar en etapes diferents del creixement, els cossos dels nens requereixen més o menys proteïnes:
- Nens entre 0 i 5 mesos: fins a 13 grams de proteïnes diàries.
- Nens entre 5 mesos i 1 any: 14 grams, aproximadament.
- Nens entre 1 i 3 anys: més de 15 grams.
- Nens entre 4 i 6 anys: menys de 25 però més de 20.
Aquesta informació, però, no ens diu res. Hem de saber com reflectir això en els plats en forma de racions:
Per exemple, fins als tres anys, la quantitat d’aliment proteic aproximat en un plat seria (després cal anar adaptant-lo segons l’edat):
- Llegums i els seus derivats: 30-40 g en guisat (2-3 cullerades soperes)
- Peix i marisc: 1 any: 30-40 g, 2 anys: 40-50 g, 3 anys: 50-60 g (1/5 filet 1/4 filet 1/3 filet, respectivament)
- Ous: 1 mitjà (60 g)
- Fruita seca (fins als tres anys SEMPRE triturats): 15-20 g (unes 3-5 unitats)
- Carn i productes càrnics: 1 any: 20-30 g, 2 anys: 30-40 g, 3 anys 40-50 g (1/4 filet petit, 1/4 filet mitjà, 1/3 de filet, respectivament).
- Cal tenir en compte que fins als deu anys hauríem d’evitar el peixos blaus grans: tonyina, lluç de riu, marlí, tauró, emperador, caçó i tintorera per la presència de mercuri, que pot afectar el desenvolupament del sistema nerviós central.
També cal evitar els caps de gambes, de llagostins, d’escamarlans i el cos dels crustacis semblants al cranc per la presència de cadmi.
Els menors de sis anys no han de consumir carn de caça amb munició de plom, ja que és neurotòxica, és a dir, afecta el sistema nerviós central en desenvolupament.
Aprèn de manera fàcil com pots millorar la teva alimentació i la de la teva família; assessora’t amb un dietista-nutricionista col·legiat.
Els millors especialistes a Salut i Més Terrassa
Al nostre centre mèdic de Salut i Més, posem a la teva disposició les millors instal·lacions mèdiques i una àmplia selecció de professionals especialistes del Vallès Occidental. Vine a visitar el nostre centre de Plaça Nova a Terrassa.
Necessites orientació mèdica?
Si necessites orientació mèdica, pots demanar cita amb els nostres especialistes.
La falta de vitamina D a la infantesa
La falta de vitamina D a la infantesa
El dèficit de vitamina D als nens és més comú del que sembla. Des del primer dia de vida, els nadons són alletats o reben una fórmula especial per satisfer les necessitats d’alimentació i assegurar el creixement oportú.
Moltes vegades, això no sembla suficient i s’aprecia un desenvolupament inadequat del petit. D’altra banda, els nens que ja no són lactants també poden patir alguna alteració que els impedeixi absorbir correctament el calci.
Una vitamina imprescindible per al creixement apropiat i el desenvolupament dels nens
La vitamina D consisteix en una substància imprescindible que permet assegurar l’absorció apropiada del calci i el fòsfor. El cos necessita rebre-la en proporcions adequades per tal de no comprometre el funcionament adequat de l’organisme.
Es pot rebre vitamina D a partir de l’absorció d’aliments, per exposició a la llum solar o a través de la ingesta de certs medicaments. No rebre prou quantitat de vitamina D pot provocar fortes deficiències de la substància esmentada i donar origen a diferents malalties.
En els més petits, el raquitisme és una de les patologies més habituals. Aquesta afecció produeix ossos febles, descalcificats o tous, cames arquejades o atròfia del creixement.
El metge especialista farà el diagnòstic corresponent i determinarà si cal indicar algun complement vitamínic. Els nadons que estan alletant i els nens que no s’alimenten bé tenen més probabilitats de patir aquest problema.
Els requisits diaris varien segons l’edat. Els nadons necessiten 400 UI de vitamina D cada dia durant els primers dotze mesos de vida. Després, entre un i divuit anys, la dosi recomanada és de 600 UI.
Principals fonts de vitamina D
A banda dels suplements, una alimentació nutritiva és essencial. Es recomana incloure porcions adequades d’aliments fortificats com ara la llet, el cereal, el iogurt i el suc de taronja. Les sardines o tonyina enllaunada, el salmó i l’ou també contribueixen a optimitzar la salut òssia.
D’altra banda, l’exposició equilibrada a la llum del sol durant un temps aproximat entre deu i quinze minuts, unes tres vegades per setmana, serà suficient per ajudar a sintetitzar la vitamina D a la pell. És important assenyalar que els nens de pell fosca produeixen aquesta substància en menor quantitat que els de pell clara.
En tots els casos, se suggereix consultar un especialista per estimar les quantitats correctes i evitar-ne el consum excessiu.
Els millors metges especialistes a Salut i Més | Terrassa
A Salut i Més posem a la teva disposició les millors instal·lacions mèdiques i una àmplia selecció de professionals especialistes del Vallès Occidental. Vine a visitar el nostre centre mèdic al centre de Terrassa.
Necessites orientació mèdica?
Si necessites orientació mèdica, pots demanar cita amb els nostres especialistes.
El meu nen té por de l’aigua o Què és la hidrofòbia?
El meu nen té por de l’aigua o Què és la hidrofòbia?
Sense importar l’edat, la por és una emoció desagradable que qualsevol ésser humà pot sentir. El cervell s’activa quan percep una situació de perill o que considera amenaçadora. Experimentar una nova experiència pot espantar i fins i tot crear incertesa.
Una de les coses que en general produeix alts nivells d’angoixa en els nens és el seu primer contacte amb l’aigua. Però què passa quan aquest temor es manté en el temps?, és possible vèncer la por de l’aigua? En les línies següents donarem resposta a totes aquestes qüestions.
En què consisteix la hidrofòbia?
La por de l’aigua, també coneguda com la hidrofòbia, és un temor exagerat d’estar en contacte amb l’aigua. És completament normal que un nen petit senti una certa ansietat quan mira per primera vegada una piscina o l’amplitud d’una platja.
Encara que aquests medis aquàtics poden ser intimidants, a poc a poc i de manera natural, el petit s’habitua fins que aconsegueix gaudir de l’experiència. Per descomptat, alguns seran més atrevits que uns altres. Cal respectar el ritme i el procés d’adaptació de cadascun.
No obstant això, les coses canvien si el temor es torna persistent i intens en tots els entorns. L’aversió generalitzada es manifesta a la dutxa, banyera, piscina o al mar. Les crisis emocionals es fan evidents quan l’aigua els toca la pell i poden arribar a sentir desgrat o sensació d’ofec.
Els nens amb pors excessives poden arribar a experimentar símptomes fisiològics com falta d’aire, taquicàrdia, tensió muscular, entre altres. Els pensaments disfuncionals sobre el perill i la resistència fervent són algunes manifestacions importants a les quals cal parar atenció.
Identificar l’origen del problema
Per abordar el problema com correspon, és fonamental saber-ne en profunditat l’origen. Analitzar d’on sorgeix el temor és el primer pas que cal fer per tal de trobar la solució més convenient.
La hipersensibilitat a l’aigua pot causar molèsties i donar origen a reaccions negatives. Cal estar pendent que no estigui ni gaire freda ni gaire calenta. En altres casos, és producte de la mateixa imaginació o situacions que ha vist en ficció o contes.
Si ha experimentat algun trauma relacionat amb l’entorn aquàtic, probablement apareixen els símptomes d’hidrofòbia. Per exemple, la sensació d’ofec després de ser submergit de manera brusca. L’educació proporcionada pels pares respecte a la por també és un factor que influeix.
Com es pot vèncer la por de l’aigua?
Vèncer la hidrofòbia és possible. Els nens tenen la possibilitat d’enfrontar-se a la por de l’aigua i superar a poc a poc aquest trastorn. Algunes recomanacions per fer-ho són:
- Aprendre a tolerar i acceptar la por del nen. Que el petit senti que les pors són comprensibles. Mostrar empatia i suport. Mai avergonyir-lo, menysprear-lo, comparar-lo o fer-lo veure que el que sent no té importància. Cal transmetre seguretat i suport complet.
- Per erradicar la conducta, cal enfrontar-se a la situació tan aviat com sigui possible. Posposar-ho resulta contraproduent i el problema es fa més gran.
- Acompanya el nen durant tot el procés. Abraça’l perquè senti el contacte físic. L’adult hi és per protegir-lo i ha de sentir que no li pot passar res dolent.
- Crea moments perquè el nen vegi els seus germans, cosins o amics jugar i divertir-se. Això captarà la seva atenció i es motivarà. En poc temps tindrà ganes de fer el mateix.
- És completament desaconsellable forçar la situació o submergir-lo de manera sobtada i sense preparació prèvia. Lluny d’ajudar podria incrementar la sensació de temor.
- Busca ajuda dels professionals. Els psicòlegs estan perfectament qualificats per analitzar la situació. Ofereixen suggeriments pràctics i l’orientació que calgui per vèncer les pors.
Com et poden ajudar els professionals de Salut i Més?
Són molts els casos que tractem a les nostres consultes mèdiques, la gran majoria són comuns i fàcilment tractables. El nostre equip t’assistirà en cada moment perquè el teu fill pugui superar amb facilitat les seves dificultats i aconseguir la teva tranquil·litat.
Pediatria i Psicologia a Salut i Més | Terrassa
A Salut i Més posem a la teva disposició la millor selecció de professionals especialistes del Vallès Occidental.
Necessites orientació mèdica?
Si necessites orientació mèdica, pots demanar cita amb els nostres especialistes.
