Hiperplàsia prostàtica benigna, què és?
Hiperplàsia prostàtica benigna, què és?
Amb l’edat, la pròstata augmenta de volum i perd flexibilitat. Aquest desenvolupament natural i normal pot conduir a trastorns urinaris que afecten la qualitat de vida, com ara la hiperplàsia prostàtica benigna.
Aquí us explicarem en què consisteix aquesta afecció, la seva simptomatologia i possibles tractaments.
Què és la hiperplàsia prostàtica benigna
És una afecció benigna que no és d’origen cancerós, i es caracteritza per un augment del volum de la pròstata.
Es torna simptomàtica en crear un obstacle sota la bufeta per al flux d’orina (síndrome obstructiva). Pot menar a un canvi en el funcionament de la paret de la bufeta (bufeta hiperactiva).
Com que la pròstata es troba sota la bufeta i envolta la uretra (canal que permet l’evacuació de l’orina), està íntimament relacionada amb els esfínters. Això assegura en particular una bona incontinència urinària.
En homes a partir dels quaranta anys, el volum de la pròstata augmenta i pot assolir fins a set vegades la seva mida inicial. Això pot dificultar el flux d’orina i causar trastorns de la micció.
Si bé el principal factor de risc és l’edat, l’estat hormonal del pacient també juga un paper important en el desenvolupament d’aquesta afecció.
Símptomes de la hiperplàsia prostàtica benigna
Els símptomes més comuns que es presenten amb la hiperplàsia prostàtica benigna són:
- Necessitat freqüent i urgent d’orinar (Al principi, aquest símptoma es manifesta principalment a la nit).
- Baixa quantitat d’orina.
- Raig urinari lent i feble.
- Incapacitat per buidar completament la bufeta.
- Sang a l’orina.
- Dolor a la part inferior de l’esquena, la pelvis o la part superior de les cuixes.
En homes que no aconsegueixen buidar la bufeta adequadament, poden aparèixer certes complicacions. Entre aquestes les més evidents són infeccions recurrents del tracte urinari i incomoditat en orinar. Els ronyons també poden tenir moltes dificultats per funcionar correctament, cosa que pot conduir a la formació de petits càlculs renals.
A causa d’això, alguns homes poden acabar amb una incapacitat total per orinar (retenció urinària). Es una complicació greu que requereix intervenció quirúrgica.
Tractament de la hiperplàsia prostàtica benigna
Els diferents tractaments per a aquesta afecció varien segons la gravetat dels símptomes:
- Quan se sospita d’hiperplàsia prostàtica benigna, és recomanable reservar una cita amb l’uròleg. Aquesta figura és la que farà un diagnòstic apropiat. Aquestes avaluacions inclouen examen rectal, urinari i mostra de sang per estudiar l’antigen prostàtic específic (PSA).
- En alguns casos, el metge pot ordenar una prova per verificar la velocitat del flux urinari. També podeu utilitzar ultrasò per verificar quanta orina queda a la bufeta. Aquestes mesures poden ajudar a determinar l’abast d’obstrucció de les vies urinàries i veure’n la gravetat.
- Un cop es confirmi el diagnòstic, és possible que l’especialista recomani esperar i vigilar els símptomes. Sobretot si no són molestos i no interfereixen amb la rutina diària.
- Quan la simptomatologia es comença a manifestar, l’uròleg aplicarà un tractament que ajudi a relaxar la bufeta i facilitar el pas de l’orina. Sobretot si l’obstrucció de la uretra no és important.
- També pot receptar tractament per reduir la mida de la pròstata i així alleujar els símptomes associats.
En casos greus i amb complicacions, la cirurgia continua essent l’única manera d’eliminar el problema de manera permanent. - La tècnica més emprada actualment s’anomena RTUP (resecció transuretral de pròstata). Es fa servir per a la majoria dels casos, amb l’excepció dels casos en què la glàndula prostàtica és massa gran.
- La prevenció també és rellevant. Els homes que mantenen una dieta apropiada i fan exercici cada dia tenen menys risc de patir hiperplàsia prostàtica benigna.
A Salut i Més disposem dels millors especialistes en urologia a Terrassa. Un complet diagnòstic, atenció professional i equips d’última tecnologia que proporcionen més precisió en els resultats.
Necessites orientació mèdica?
Si necessites orientació mèdica, pots demanar cita amb els nostres especialistes.
Què és la cistitis postcoital?
Què és la cistitis postcoital?
La cistitis postcoital és una infecció que es produeix quan les relacions sexuals propicien l’arribada dels bacteris a la bufeta. Normalment, es manifesta entre les 24 i les 48 després del coit. No obstant això, cal destacar que la cistitis postcoital no es deu ni a manca d’higiene íntima ni es considera una patologia de transmissió sexual. La constitució i la fisonomia natural de la dona fa que siguin més propenses a patir cistitis perquè tenen la uretra més curta. Tanmateix, això no fa immunes els homes, perquè encara que el seu conducte sigui més ajustat i d‘ingrés més difícil, els bacteris encara tenen la possibilitat d’introduir-s’hi. Els moviments que es generen al llarg de les relacions sexuals propicien que els bacteris que són a l’exterior de la uretra femenina accedeixin a l’interior. Això es deu, en part, a la proximitat entre la vagina i el recte, ja que l’activitat sexual pot propiciar que els bacteris que estan al recte pugin fins a la vagina arribant inclusivament a la bufeta.
La lubricació i els anticonceptius també poden provocar la cistitis postcoital. Quan la lubricació és insuficient, la vagina esdevé vulnerable a irritable, i així es creen lesions que afavoreixen l’avenç d’infecció. A més a més, l’ús de preservatius perjudica la mucosa de la vagina perquè canvien l’acidesa o el pH, cosa que provoca l’avenç de bacteris. La resta dels anticonceptius també tenen la possibilitat de modificar la mucosa i la sequedat, sobretot els anticonceptius que requereixin introduir-se dins de la vagina, com l’anell vaginal, ja que arrosseguen els bacteris cap a dins si no es té cura.
L’ús de joguines sexuals pot induir a la infecció d’orina després del sexe, pel fet que tenen la possibilitat de ser enormes fonts d’acumulació de bacteris. Per evitar això, recordeu sempre mantenir-los adequadament esterilitzats en tot moment.
Al llarg de la menopausa o embaràs, les alteracions hormonals també beneficien la proliferació d’infeccions al tracte urinari.
Com puc impedir la cistitis postcoital?
Evadir la infecció d’orina postcoital és difícil, ja que requereix anticipar-te a la pràctica sexual. Alguns suggeriments per tenir en compte:
Orinar abans i després de les relacions sexuals per fer més simple l’eliminació dels bacteris que estan al voltant i que siguin menys les opcions que acabin arribant a la bufeta.
Beure aigua, perquè afavoreix les ganes d’orinar. Orinar és la manera més fàcil i recurrent d’expulsar els bacteris abans que es produeixi la infecció.
Utilitzar lubricants, sobretot en situacions en què la lubricació natural sigui insuficient, per evitar que es produeixin irritacions.
- Tenir cura de la higiene íntima de la parella: rentar-se recurrentment la regió i més que res abans de les relacions sexuals. El que és aconsellable és utilitzar un gel que sigui específic per contribuir a sostenir el pH.
- Usar joguines sexuals que siguin de qualitat i extremar-ne la precaució i la higiene.
Necessites orientació mèdica?
Si necessites orientació mèdica, pots demanar cita amb els nostres especialistes.
