prolina-depresion-aminoacidos-salud-nutricion

Prolina, l'aminoàcid de la depressió que és present a molts aliments

Prolina, l’aminoàcid de la depressió que és present a molts aliments

És realment beneficiosa la prolina per a la nostra salut? De quina manera pot influir la dieta alimentària al nostre estat d’ànim? Hi ha investigacions que revelen un possible efecte positiu de la prolina per afavorir la depressió. És un aminoàcid que es troba en alguns aliments.

No obstant això, aquest efecte dependrà de la fusió microbiota present a l’intestí de cada pacient. No en tots els organismes es metabolitzarà aquest aminoàcid de la mateixa manera.

Aquí desglossarem aquesta informació perquè puguis entendre millor els termes associats a aquest descobriment.

prolina-depresion-aminoacidos-salud-nutricion

Què és la Prolina?

La prolina és una substància química present de forma orgànica a les proteïnes d’origen animal. Té alta presència al pollastre, la carn de vedella i el peix. També es pot aconseguir en alguns vegetals i hortalisses com ara el cogombre, la pastanaga o les mongetes.

Aquest aminoàcid és conegut per afavorir el desenvolupament, enfortiment i recuperació dels teixits musculars. A més, activa la producció de col·lagen, protegint el sistema cardiovascular. Igualment, influeix en la prevenció de malalties com l’artrosi i l’artritis.

És un nutrient demanat per esportistes i persones de la tercera edat. La cerca d’un millor rendiment muscular i condició òssia han motivat molts a incrementar la ingesta diària de la prolina.

Segons ressenya un article publicat a la plataforma de ciències de Cell Press, s’han fet proves que confirmen l’existència d’un vincle entre allò que mengem i la depressió. Alhora, aquests descobriments permetran aprofundir en el desenvolupament de tractaments dietètics adequats segons la patologia.

Símptomes de la depressió

La depressió es defineix com una síndrome que afecta l’estat d’ànim de manera transitòria o permanent. Es pot patir a qualsevol edat i comporta importants repercussions socials per a qui la pateix.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) assenyala que aproximadament 300 milions de persones a tot el món pateixen aquest trastorn. Si presenteu alguns dels símptomes següents, no dubteu a buscar l’ajuda professional d’un psicòleg o psiquiatre:

  • Episodis constants de tristesa.
  • Freqüent sensació de pessimisme.
  • Sentiments de frustració o culpabilitat.
  • Pèrdua dinterès per les activitats que gaudia.
  • Manca denergia per realitzar les tasques quotidianes.
  • Canvis a la gana, així com obesitat o pèrdua de pes.
  • Insomni o dormir més del que és habitual.
  • Canvis d´humor o irritabilitat.
  • Pensaments negatius associats amb la mort.
  • Símptomes físics com malestars estomacals o mals de cap.
  • Manca de concentració i dificultat per prendre decisions.
  • Pensament o intent de suïcidi.

La funció de la microbiota intestinal

La microbiota intestinal, també coneguda com a flora intestinal, està composta per un conjunt de microorganismes presents al llarg del tub digestiu. Aquests bacteris compleixen una funció important per al bon desenvolupament de l’organisme. A més, tenen responsabilitat sobre la immunitat i la nutrició.

Les investigacions assenyalen que la prolina circulant depèn de la composició i funcionalitat de la microbiota. Per això, el consum d’aliments alts en prolina pot desfermar o empitjorar el patró depressiu.

S’ha demostrat que el consum elevat de carns, així com els alts nivells de carbohidrats i sucres, estan associats a l’augment de la inflamació sistèmica. Si la flora està alterada o poc saludable, impactarà negativament sobre el sistema immunitari i la salut  emocional.

A Salut i Més | Terrassa, disposem dels millors especialistes mèdics, capaços d’oferir ajuda a totes les àrees concernents a aquesta i altres patologies.

La prevenció i una avaluació anticipada ens pot ajudar molt en l’abordatge d’una malaltia.

Necessites orientació mèdica?

Si necessites orientació mèdica, podeu demanar cita amb els nostres especialistes.

Demanar cita

dupuytren-salut-mes

Què és la contractura de Dupuytren?

Què és la contractura de Dupuytren?

Una de les afeccions que pot afectar la mobilitat de la mà és la contractura de Dupuytren. Es tracta d’una deformitat amb què un o diversos dits es poden mantenir flexionats fins al punt de no poder-los moure correctament.

Vols saber què és, els símptomes i quins són els tractaments que poden alleujar els malestars relacionats amb aquesta malaltia? Aquí trobaràs tota la informació que has de saber sobre aquest tema.

dupuytren-salut-mes

Contractura de Dupuytren

La contractura de Dupuytren és una deformitat que afecta la zona palmar. Pot aparèixer amb el pas dels anys i notar-se quan hi ha un teixit sota la pell al palmell de la mà. Cal destacar que també poden aparèixer nusos o un cordó gruixut que impedeix estirar els dits o fer moviments amb la mà afectada.

Amb freqüència, els dits afectats són el dit petit, l’anular i el cor. No obstant això, hi ha casos en què l’índex i el polze presenten problemes de mobilitat. A causa d’aquesta dificultat per realitzar moviments, probablement resultarà complicat posar-se guants, saludar amb la mà o fins i tot guardar-la a les butxaques dels pantalons.

Pel que fa als factors de risc, el més freqüent són:

L’edat. Normalment, apareix després dels 50 anys.

El sexe. Encara que pot afectar tant homes com dones, aquesta malaltia és molt més propensa a desenvolupar en pacients homes. A més, el grau també és més gran.

L’ascendència. Moltes persones procedents del nord d’Europa tenen més risc de patir aquesta malaltia, que generalment és hereditària.

Les persones amb diabetis, així com les que consumeixen alcohol o fumen massa.

Símptomes de la contractura de Dupuytren

En la majoria dels casos, el diagnòstic el fan els metges a la mateixa consulta. Aquí validen la mobilitat, presència de nusos o engrossiment dels teixits des del palmell de la mà fins a la punta dels dits. Encara que poques vegades requereixen exàmens especials, tot dependrà del cas de cada pacient.

Al nostre centre mèdic a Terrassa hi ha els millors especialistes. Els nostres professionals es mantenen atents als símptomes que presenten els pacients que reben a cada consulta. Cal destacar que entre tots els senyals o símptomes que hi ha relacionats amb aquesta malaltia, el més comú són els següents:

  • Engrossiment de la pell que es troba al palmell de la mà.
  • Presència d’arrugues o clotets a la zona afectada.
  • Aparició de bonys o nusos (similars a un call) als plecs del palmell de la mà.
  • Sensibilitat al tacte i al malestar, però sense dolor.
  • Cordons de teixit sota la pell afectada al palmell de la mà que s’estén fins als dits.
  • Dits flexionats.
  • Dificultat per mantenir la mà estesa.

Tractaments per a la contractura de Dupuytren

Depenent del ràpid que determinin que està avançant la malaltia, el tractament variarà. El traumatòleg, fisiatra, cirurgià o qualsevol metge especialitzat en contractura de Dupuytren pot optar per un dels tractaments següents:

Punció: Es tracta d’una tècnica que no requereix incisió i que poden fer a diversos dits. Alhora, requereix poca fisioteràpia per a la rehabilitació, però cal anar amb compte en quina part del dit s’aplica.

Injeccions d’enzims: Els avantatges i els desavantatges són similars a la tècnica anterior. No obstant això, aquí injecten enzims com la col·lagenasa al cordó tens del palmell per estovar-lo i trencar el nus.

Cirurgia: És la tècnica que apliquen quan la malaltia està molt avançada. Requereix una intervenció quirúrgica per eliminar el teixit afectat al palmell de la mà. El resultat és més complet i durador. Aquí si cal fisioteràpia i la recuperació és més llarga.

Necessites orientació mèdica?

Si necessites orientació mèdica, podeu demanar cita amb els nostres especialistes.

sol·licita cita

ejercicio-salutimes-terrassa-cardiologia-hipertension-prevenir-ejercicio-

Entre 3 i 5 hores d'exercici a la setmana pot ajudar a prevenir la hipertensió

Entre 3 i 5 hores d’exercici a la setmana pot ajudar a prevenir la hipertensió

La hipertensió ha esdevingut una afecció molt comuna, especialment en persones grans. Tot i això, s’ha demostrat que una de les formes de mantenir-la controlada és amb la realització d’exercicis de forma freqüent. És per això que aquí et donem algunes opcions per deixar de banda els nivells elevats de la pressió arterial.

 ejercicio-salutimes-terrassa-cardiologia-hipertension-prevenir-ejercicio-

Què és la hipertensió?

És l’elevació dels nivells de pressió arterial de manera continuada. Es tracta de la força amb què la sang colpeja les parets de les artèries. Dit altrament, el cor exerceix pressió sobre les artèries, així, aquestes condueixen la sang cap a diferents òrgans del cos. A aquest procés se’l coneix com a pressió arterial.

Quan el cor es contrau, s’obté una pressió màxima i quan es relaxa s’obté la pressió mínima. Els valors normals són de 120/80 mm Hg, la qual cosa significa que, si els seus valors estan per sobre, ja es pot considerar la presència de la hipertensió.

Símptomes de la hipertensió

En general, les persones que presenten hipertensió no presenten símptomes. Per això, que aquesta afecció se’l coneix també com l’enemic silenciós. No obstant això, molts dels que tenen la pressió arterial alta poden presentar mals de caps. A més, hi pot haver sagnat nasal i dificultat per respirar.

No és una regla general que aquests símptomes es facin presents, i quan ho fan és en una etapa avançada. És a dir, quan la persona ja té un temps moderat patint hipertensió. Per tant, és recomanable fer revisions preventives.

Salut i Més i la prevenció

A Salut i Més disposem de la unitat de Cardiologia, formada per cardiòlegs i professionals de la infermeria que treballen conjuntament amb especialistes d’altres àmbits de la salut, que estan relacionats amb el bon funcionament de l’aparell cardiovascular.

El nostre servei de cardiòlegs a Terrassa ofereix una àmplia cartera d’especialitats que van des dels estudis bàsics de diagnòstic (ECG, ergometria, Holter, Ecocardiograma Doppler) fins a procediments complexos de tractament no farmacològic de les arrítmies cardíaques.

El treball conjunt dels nostres especialistes clínics en la prevenció i detecció ha permès desenvolupar tècniques que proporcionen una franca millora en les xifres de mortalitat i invalidesa, tant del malalt coronari agut com el crònic.

Com mantenir la hipertensió controlada?

Alguns estudis realitzats han comprovat que una persona que fa exercicis físics de forma regular aconsegueix baixar considerablement els nivells de la pressió arterial.

Pot tractar-se de qualsevol exercici cardiovascular, però un dels més recomanats és caminar 30 minuts diaris. També es pot anar en bicicleta o córrer, fins i tot, el ball també representa una bona alternativa.

Una altra manera de prevenir la hipertensió és baixant el consum d’aliments amb alt grau de greixos saturats i rics en sodi. A més, no consumiu alcohol ni tabac.

Conseqüències que es poden presentar si no es controla

La pressió arterial alta pot trencar els vasos sanguinis, això pot produir hemorràgies cerebrals. Si les artèries es tornen rígides, es poden presentar infarts cerebrals. Aquesta mateixa causa ocasiona deficiència renal, afecta els moviments de les cames ocasionant dolor quan es camina.

D’altra banda, produeix alteracions visuals perquè danya els conductes sanguinis de la retina. En el cas dels homes pot produir impotència sexual per dany als vasos sanguinis del penis.

Necessites orientació mèdica?

Si necessites orientació mèdica, podeu demanar cita amb els nostres especialistes.

sol·licita cita

Artritis-psoriasica-terrassa-salutimes-cst

Artritis psoriàsica

Artritis psoriàsica

L’artritis psoriàsica és una forma molt complexa d’artritis crònica, estretament relacionada amb la psoriasi. Totes dues són malalties inflamatòries autoimmunes, cosa que vol dir que generen una resposta anormal del sistema immunitari.

L’artritis psoriàsica és similar a la reumatoide, però no produeix els anticossos característics d’aquest darrer. Passa en aproximadament el 30% els casos d’aquesta malaltia, una patologia de la pell que causa erupcions vermelles i escamoses.

Les persones que tenen un determinat gen, així com aquells que tenen familiars afectats per la malaltia, tenen un risc més gran de desenvolupar artritis psoriàsica. Fins ara, la causa d’aquest patiment continua sent desconeguda.

Artritis-psoriasica-terrassa-salutimes-cst

Què és l’artritis psoriàsica?

És una malaltia inflamatòria que afecta articulacions com a mans, colzes, genolls, turmells i peus. És un patiment crònic que pot afectar el pacient per temps perllongats o durant tota la vida.

A diferència de la psoriasi, les manifestacions de la qual són força notables, l’artritis psoriàsica no és immediatament reconeixible. Per això, el diagnòstic es pot donar uns quants anys després de l’inici dels primers símptomes.

L’artritis psoriàsica no passa sempre en individus amb psoriasi. Tot i això, s’ha determinat que en 4 de cada 10 pacients amb aquesta malaltia, l’artritis psoriàsica es manifestarà en algun moment de la seva vida.

La malaltia afecta amb més freqüència entre els 30 i els 50 anys sense distinció significativa de sexe. A més, es pot presentar tant en persones amb lesions típiques de psoriasi com a familiars de pacients d’aquesta malaltia.

Símptomes de l’Artritis psoriàsica

  • El diagnòstic d’aquest patiment es basa en els símptomes. A causa de la seva naturalesa, cal revisar un reumatòleg, un dermatòleg i fins i tot un rehabilitador.
  • Generalment, les persones que pateixen de psoriasi poden desenvolupar inflamació de les articulacions i erupcions cutànies força visibles. Les articulacions generalment afectades són el maluc, el genoll i els dits de les mans i els peus.
  • Com en el cas de la psoriasi, s’alternen períodes de remissió, on els símptomes tendeixen a desaparèixer parcialment o totalment amb altres de ressorgiment. L’extensió dels símptomes és variada i poden ser lleus o greus.
  • A més, la localització difereix la majoria de vegades: De vegades, ocorren simètricament en ambdues articulacions, confonent-se amb els símptomes de l’artritis reumatoide.
  • La malaltia també pot afectar els teixits d’altres òrgans com els ulls, el cor, els pulmons i els ronyons.
  • Depenent de la zona afectada per la inflamació, sorgeixen diferents símptomes: Si es colpegen les mans i els peus, els dits adquireixen una aparença similar a la d’una salsitxa, això és conegut com a dactilitis.
  • D’altra banda, als peus causa dolor i inflamació de tendons i lligaments just al punt on s’ancoren a l’os. La tendinitis d’Aquil·les i la fascitis plantar també són símptomes freqüents.
  • En el cas de la comuna vertebral, es manifesta per dolor lumbar o dolor als glutis.

Tractaments per a l’artritis psoriàsica

Com que és una malaltia crònica, no té cura definitiva fins ara. Tot i això, s’estan estudiant nombroses teràpies que prometen un tractament més efectiu amb aquest patiment.

A Terrassa hi ha centres especialitzats que ofereixen tractaments per a l’artritis psoriàsica. Aquests procediments tenen com a objectiu controlar les erupcions cutànies i reduir la inflamació de les articulacions. Generalment, s’utilitzen diversos antiinflamatoris no esteroïdals, antireumàtics, agents biològics, etc.

Encara que els mètodes a utilitzar varien segons la història clínica, amb un tractament ben aplicat es pot reduir el dolor articular i prevenir els danys més profunds a la pell i les zones involucrades. També ajuden a tornar la qualitat de vida al pacient i millorar-ne l’autoestima.

Necessites orientació mèdica?

Si necessites orientació mèdica, podeu demanar cita amb els nostres especialistes.

Demanar cita

electroterapia-salutimes

Electroteràpia: el futur i present de la fisioteràpia

Electroteràpia: el futur i present de la fisioteràpia

L’electroteràpia és una tècnica utilitzada pels fisioterapeutes, en la qual s’utilitza el corrent com a mitja terapèutic, és a dir, pel dolor, és un mètode complementari juntament amb el tractament de fisioteràpia.

 

electroterapia-salutimes

Tipus d’electroteràpia en el camp de la fisioteràpia

Electroestimulació

ems | Salut i Mes Terrassa

Electroestimulació també coneguda com a EMS. És la tècnica que utilitza el corrent elèctric per buscar la contracció muscular, s’utilitzà per començar a potència la musculatura o mantenir la musculatura per una posterior intervenció quirúrgica. Aquesta tècnica s’apliquen dos elèctrodes en el mateix múscul, s’apliquen impulsos nerviosos, provocant una contracció muscular.

TENS

tens | Salut i Més
Salut i Més Terrassa

El TENS o estimulació elèctrica transcutània, és el mètode utilitzat per aconseguir una analgèsia senzilla i eficaç, molt útil amb patologies de dolor crònic com agut.
Els efectes són molt positius, ja que milloren la circulació sanguínia local i millora els processos de cicatrització de ferides.
El TENS, és més conegut pels tractaments analgèsics, pel fet que genera la sedació, així el dolor disminueix, és molt emprat amb la fisioteràpia.

S’utilitza per:

  • Dolor després d’una intervenció quirúrgica.
  • Patologies traumàtiques.
  • Dolors lumbars, cervicals, dorsals, musculars.

A la pràctica esportiva és utilitzat per la relaxació muscular després del partit o entrenament, ja que provoca una ràpida relaxació i una més ràpida recuperació.

Necessites orientació mèdica?

Si necessites orientació mèdica, podeu demanar cita amb els nostres especialistes.

sol·licita cita

como-ayudar-a-nuestros-hijos-a-comunicarse-salutimes-

Com ajudar els nostres fills a comunicar-se

Com ajudar els nostres fills a comunicar-se

El desenvolupament del llenguatge està lligat profundament a factors ambientals i externs: família, escola i experiències personals que aporten significat a la comunicació. És cert que l’escola influeix al nen/a, però el paper de la família és la clau per a un bon desenvolupament del llenguatge.

 

como-ayudar-a-nuestros-hijos-a-comunicarse-salutimes-

Consells per afavorir el procés d’aprenentatge

Per afavorir i estimular el llenguatge als nostres fills és important:

1. Desenvolupar les seves capacitats comunicatives parlant i escoltant atentament, sense interrompre i responent les preguntes.

2. Ensenyar-lo a respectar els torns de conversa.

3. Parlar a poc a poc i de manera clara.

4. Deixar que s’expressi lliurement, sense respondre-hi.

5. Deixar que parli quan faci una demanda, sense assumir o sobreentendre el gest.

6. Donar l’exemple correcte, fent correccions implícites sense ser exigents.

7. Afavorir-ne l’autonomia.

8. Aprofitar qualsevol circumstància i ocasió per ensenyar paraules noves.

9. Realitzar activitats conjuntes.

10. Realitzar activitats d’escolta: llegir contes; imitar sons; cantar cançons o endevinalles; jugar a jocs com el veig-veig; anomenar i descriure imatges; fer jocs imaginatius i simbòlics creant històries, etc.

Necessites orientació mèdica?

Si necessites orientació mèdica, podeu demanar cita amb els nostres especialistes.

Sol·licita cita

dislalia-y-como-afecta-al-desarrollo-del-habla-salutimes

Dislàlia i com afecta el desenvolupament de la parla

Dislàlia i com afecta el desenvolupament de la parla

La dislàlia, o trastorn de l’articulació, és la dificultat que tenen alguns nens per reproduir la correcta articulació dels fonemes, de forma aïllada, a la síl·laba o dins de la paraula.

 

dislalia-y-como-afecta-al-desarrollo-del-habla-salutimes

Errors freqüents

– Substitució: L’error d’articulació en què un so, dins de la paraula, és reemplaçat per un altre, correctament emès, però no és el que escau.
– Distorsió: Emet sons distorsionats, és a dir, de forma incorrecta o deformada.
– Omissió: S’omet el fonema que no sap fer.
– Inserció o dicció: Davant d’un so que resulta difícil d’articular, s’hi intercala conjuntament un altre fonema que no correspon a aquesta paraula.

Diagnòstic

El diagnòstic logopèdic es fa mitjançant l’exploració de la musculatura orofacial i amb la recopilació de quins són els sons alterats.

Tractament i consells

Durant el tractament, es duen a terme les estratègies següents:

– La propiocepció dels òrgans bucofonadors, la utilització correcta de l’aire, la postura corporal correcta i la discriminació auditiva.
– Pràxies: per aconseguir habilitats funcionals noves, que eliminin els mals hàbits i preparin, per obtenir, la correcta articulació.
– L’automatització: l’associació dels sons als moviments, de manera que, en sentir un so, s’automatitzi directament al moviment que el produeix.
– La producció: treballar la producció d’aquest so en diferents posicions dins de la paraula (inicial, mitjana i final).
– La generalització: incorporar la producció del fonema a la parla espontània.

La col·laboració de la família és de gran importància, en tots els processos de la intervenció logopèdica, essent un punt clau per a l’obtenció dels objectius proposats, en el menor temps possible. Si es considera que l’actitud de la família és positiva, cal que aquesta continuï realitzant a casa jocs i activitats dirigits a desenvolupar la parla del nen, orientats pel logopeda. És important per facilitar l’expressió del nen aprofitar l’àmbit de la vida familiar i augmentar-ne el vocabulari per afavorir-ne les habilitats comunicatives.

Necessites orientació mèdica?

Si necessites orientació mèdica, podeu demanar cita amb els nostres especialistes.

sol·licita cita

Higiene més blanquejament 150 €

Higiene més blanquejament 150 €

Diuen que un somriure és com un passaport que obre fronteres, i que quan algú somriu de debò, il·lumina el lloc on es troba 💖.
.
Fins al dia 30 de juny, tenim per a tu una promo molt especial 💎
.
✅ Higiene més blanquejament 150 €
.
Perquè els teus somriures il·luminin de felicitat 🌈
.
#salut #terrassa #cst #odontologia #salutimes #promo


disfonia-salutimes-cst-terrassa-garganta-laringe

Disfonia, més freqüent del que sembla

Disfonia, més freqüent del que sembla

Què és la disfonia?

La disfonia és una alteració de la veu d’origen orgànic o funcional de la laringe i les cordes vocals que afecta el timbre, fent que la parla sigui forçada i hi hagi una excessiva tensió als músculs que intervenen a la fonació. L’afonia, alhora, és l’alteració màxima el resultat del qual suposa la pèrdua total de la veu.

disfonia-salutimes-cst-terrassa-garganta-laringe

Tractament

El tractament de les disfonies engloba els factors següents:

• Hàbits d’Higiene Vocal:
-Generals: estar en bona forma física, tenir estabilitat emocional, dormir al voltant de 8 hores o més i evitar situacions que ens puguin produir estrès.
-No vocals: no fumar, vigilar amb els aires condicionats, hidratar-se molt, no beure alcohol (encara menys si està calent), protegir-se el coll de l’aire fred a l’hivern, no escurar-se, respirar sempre pel nas, i no menjar caramels.
-Vocals: respirar adequadament pel nas, mantenir-nos relaxats, afavorir la correcta projecció de la veu, escalfar la veu de tant en tant, mantenir una bona postura corporal, no forçar les cordes vocals, no xiuxiuejar, evitar el sobreesforç de les cordes vocals, cantar, tenir un bon suport vocal i fer descansos.

• El cos és la nostra caixa de ressonància. Mantenir l’eix corporal és una fita que cal aconseguir per preservar la verticalitat corporal i una correcta fonació.

• La relaxació pot ser segmentària o global. És una manera d’ajudar a la musculatura vocal a mantenir-se sana.

• La respiració. L’objectiu és obtenir una respiració nasal i cost-diafragmàtica, imprescindible per a una correcta fonació.

• La impostació vocal consisteix a ensenyar el pacient a projectar de forma correcta la veu.

 

Què podem fer a casa? Consells

1. Hidratar-nos.
2. Tenir una alimentació adequada.
3. Evitar ambients sorollosos.
4. Controlar el volum de la veu.
5. Evitar els espais amb fum.

6. Evitar canvis sobtats de temperatura.
7. Evitar cridar.
8. Evitar l’abús de les cordes vocals.
9. Descansar adequadament.
10. Respirar pel nas i portar una higiene correcta de les fosses nasals.

Necessites orientació mèdica?

Si necessites orientació mèdica, podeu demanar cita amb els nostres especialistes.

sol·licita cita

Cistitis

Què és la cistitis postcoital?

Què és la cistitis postcoital?

La cistitis postcoital és una infecció que es produeix quan les relacions sexuals propicien l’arribada dels bacteris a la bufeta. Normalment, es manifesta entre les 24 i les 48 després del coit. No obstant això, cal destacar que la cistitis postcoital no es deu ni mancant higiene íntima ni és considerada una patologia de transmissió sexual. La constitució i la fisonomia natural de la dona fa que siguin més propenses a patir cistitis perquè tenen la uretra és més curta. Tanmateix, això no fa immunes els homes, perquè encara que el seu conducte sigui més ajustat i de més difícil ingrés, els bacteris encara tenen la possibilitat d’introduir-se. Els moviments que es generen al llarg de les relacions sexuals propicien que els bacteris que són a l’exterior de la uretra femenina accedeixin a l’interior. Això es deu, en part, a la proximitat entre la vagina i el recte, ja que l’activitat sexual pot propiciar que els bacteris que estan al recte pugin fins a la vagina arribant inclusivament a la bufeta.

Cistitis

La lubricació i els anticonceptius també poden provocar la cistitis postcoital. Quan la lubricació és insuficient, la vagina esdevé vulnerable a irritable, i així es creen lesions que afavoreixen l’avenç d’infecció. A més, la utilització de preservatius perjudica la mucosa de la vagina, aconseguint canviar l’acidesa o el pH, provocant l’avenç de bacteris. La resta dels anticonceptius també tenen la possibilitat de modificar la mucosa i la sequedat, sobretot els anticonceptius que requereixin introduir-se dins de la vagina, com l’anell vaginal, ja que arrosseguen els bacteris amb si cap a dins si no es té cura.

La utilització de joguines sexuals pot induir a la infecció d’orina després del sexe, pel fet que tenen la possibilitat de ser enormes fonts d’acumulació de bacteris. Per evitar això, recordeu sempre mantenir-los adequadament esterilitzats en tot moment.

Al llarg de la menopausa o embaràs, les alteracions hormonals també beneficien la proliferació d’infeccions al tracte urinari.

 

Com puc impedir la cistitis postcoital?

Evadir la infecció d’orina postcoital és difícil, ja que requereix anticipar-te a la pràctica sexual. Alguns suggeriments per tenir en compte:

Orinar abans i després de les relacions sexuals per fer més simple l’eliminació dels bacteris que estan al voltant i que siguin menys les opcions que acabin arribant a la bufeta.
Beure aigua, perquè afavoreix les ganes d’orinar. Orinar és la manera més fàcil i recurrent d’expulsar els bacteris abans que es produeixi la infecció.
Utilitzar lubricants, sobretot en situacions en què la lubricació natural sigui insuficient, per evitar que es produeixin irritacions.

  • Tenir cura de la higiene íntima de la parella: rentar-se recurrentment la regió i més que res abans de les relacions sexuals. El que és aconsellable és utilitzar un gel que sigui específic per contribuir a sostenir el pH.
  • Usar joguines sexuals que siguin de qualitat i extremar-ne la precaució i la higiene.

Necessites orientació mèdica?

Si necessites orientació mèdica, podeu demanar cita amb els nostres especialistes.

Demana cita